Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
kebe
Gastronomia
Mandonguilla, generalment de forma ovalada, elaborada amb una massa de búrgul i carn capolada de xai condimentada amb espècies, ceba i pinyons, que es menja fregida, crua o bé cuita al forn, típica del Pròxim Orient.
xurrasco
Gastronomia
Carn, generalment trossos grossos del costellam del bou o de la vedella, cuita a la brasa o en una graella a l’estil de l’Amèrica del Sud, especialment de l’Argentina, l’Uruguai i el Brasil.
cistellet farcit xinès
Gastronomia
Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cistell petit, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn de porc, gambes i verdura, que hom consumeix cuita al vapor.
gerro

El gerro blau , de Paul Cézanne
© Corel
Vas de terrissa cuita, de vidre, de metall, etc, de forma semblant a la d’una gerra i eventualment amb nansa i bec, que serveix per a posar-hi aigua, flors, o per a servir aigua, vi, etc.
durum
Gastronomia
Entrepà en forma de rotlle elaborat amb una base rodona i molt fina de pa alís amb la qual s’emboliquen ingredients diversos, generalment carn cuita i hortalisses crues, acompanyats sovint d’una salsa picant, típic de Turquia.
Sant Genís de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació L'edifici de Sant Genís de Montellà, d’una gran simplicitat, amb la nau reconstruïda al segle XVIII ECSA - A Roura L’església de Sant Genís és situada al fossar de Montellà, a migdia del poble Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935898 Del km 154 de la carretera N-260, prop de Martinet, surt en direcció sud una carretera local que després de gairebé 3 km porta a Montellà RMAE Història Aquesta fou l’antiga església parroquial de Montellà Apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu, document pretesament de l’any 819, però que en realitat sembla escrit cap al final…
Castell de Sant Vicenç (Andorra la Vella)
Art romànic
Situació Vista de l’excavació de l’església des del nivell del carrer ECSA - R Lobo Els vestigis d’aquest castell, també anomenat Castell d’Enclar, i del jaciment que hi ha al seu voltant es localitzen en un turó rocallós que domina el poble de Santa Coloma vegeu el vol VI, pàgs 433-442, de la present obra En el mateix turó hi ha l’església de Sant Vicenç d’Enclar Situació x I° 29’ 30” - y 42° 29’ 00” Intervencions arqueològiques Les excavacions i els estudis fets aquests darrers anys a Enclar han permès la publicació d’una memòria molt notable, que aporta importants dades sobre aquest…
Sant Joan del Prat (Taradell)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella des del costat de migjorn M Anglada La capella es troba apartada uns 100 m del mas El Colomer vora el límit del terme municipal de Taradell amb el de Tona, o sigui al sud-est Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 37,6 —y 35,6 31 tdg 376356 Per anar-hi, cal sortir de Tona en direcció a Vic abans del trencall del Manantial Ullastres hi ha un carrer a mà dreta que condueix a les piscines municipals fins trobar un camí carretera en bon estat que passa pel mas el…
Lluitar contra les flames
Una guerra contra el foc, on no manca l’aviació, els vehicles tot terreny i una logística de caràcter militar, basada en comunicacions eficaces i en estudiades tàctiques de posicionament i atac així és avui dia el combat dels incendis forestals La munició és ben simple aigua Aigua bombardejada o bé projectada de terra estant amb mànegues convencionals Sembla fàcil Com fer arribar l’aigua, però, al capdamunt d’una muntanya poc accessible, o com sobrevolar amb precisió una zona turbulenta a causa de l’aire calent ascendent i amb mala visibilitat per mor del fum I d’on treure l’…
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina