Resultats de la cerca

Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com…

S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha…

Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i…

Es tracta d’un conjunt de marques per als diferents components d’un document multimèdia que tenen la misió d’instruir els visualitzadors de com el document haurà de ser manipulat i visualitzat Alguns dels components més típics d’un document són la capçalera, els paràgrafs, les imatges, el so, o els enllaços a altres planes web o a posicions diferents dins la mateixa plana els anomenats hiperenllaços

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…

L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…

La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es…

Generalment suposa la servitud de pas