Resultats de la cerca

Estudià música a Sant Petersburg i a Ialta 1913-20, i posteriorment a Berlín amb F Busoni 1922-23 i a la Sorbona de París 1924-26 El 1939 s’establí als Estats Units, on feu classes a escoles de Nova York, Annapolis i Baltimore De nou a Europa, fou secretari general del Congrés per la Llibertat de la Cultura 1952-63 i, més endavant, director de les Berliner Festwochen 1963-68 Els últims anys treballà a les universitats de Buffalo i de Nova York Com a compositor s’impregnà de la música del seu entorn, com es veu sobretot en els seus ballets, que palesen influència russa mentre era a Europa els…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en el terreny…

Començà tocant la bateria amb diverses bandes a Chicago i, el 1928, es traslladà a Los Angeles per treballar amb Les Hite Enregistrà diverses vegades amb Louis Armstrong, el qual l’encoratjà a dedicar-se al vibràfon El 1936, Benny Goodman el contractà com a vibrafonista per al seu quartet, i es convertí, així, en una de les figures més conegudes de l’era del swing Durant el període 1937-40, realitzà una sèrie de gravacions amb els millors músics del moment El 1940 formà orquestra pròpia, distingible pels seus arranjaments, amb un swing directe i impetuós El cap del grup, tocant el vibràfon,…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a…

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, on feu d’aplegapilotes i d’ajudant dels entrenadors El 1952 passà a ser entrenador del Club Esportiu Hispano Francès L’any 1956 entrà a l’equip d’alta competició del Club Tennis Barcino, primer com a ajudant de direcció i posteriorment com a professor El 1962 tornà a entrenar el RCPB fins que el 1965 retornà al Barcino Fou director de la seva escola de tennis entre el 1979 i el 1997 exceptuant uns anys a la dècada de 1980 que ho fou Lluís Bruguera La seva condició d’entrenador professional el limità a competir en tornejos no amateurs Guanyà, les…

Fundat l’any 1950 sota la presidència de Josep Giménez Nin, jugà el seu primer partit el 1951 Aconseguí l’ascens a primera divisió l’any 1958 Al marge de diversos subcampionats, guanyà el Campionat de Catalunya 1964, 1966 i el Campionat d’Espanya 1964, 1968 amb un equip format per Largo, Vila, Orpinell, Carbonell, Torralba, Vázquez i Simó A mitjan anys setanta conformà un nou equip que aconseguí èxits destacables, dirigit per Sisco Prats i format per Trullols, Edo, Pont, Ferrer i Font La temporada 1975-76 fou subcampió de Lliga i campió de Copa i l’any 1977 arribà a la final de la Copa d’…

Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806 Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies Vendemiari, Brumari i Frimari tardor Nivós, Pluviós i Ventós hivern Germinal, Floreal i Pradal primavera Messidor, Termidor i Fructidor estiu Els dies del mes eren dividits en tres dècades Després del darrer dia del mes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb acords produïts…

Començà a entrenar-se a la Residència Blume 1952 Assolí vint-i-dos Campionats de Catalunya a l’aire lliure dotze en llançament de pes 1954, 1955, 1956, 1958-61, 1963-67 i deu en llançament de disc 1953-59, 1963, 1964, 1966 En pista coberta, n’aconseguí quatre més en pes 1968, 1969, 1970, 1972 Pel que fa a Campionats d’Espanya, assolí cinc títols en pes 1957-60, 1962 i dos en disc 1957, 1964 Durant les dècades de 1950 i 1960 superà divuit vegades el rècord català de llançament de pes i deu cops el de disc, i establí catorze plusmarques d’Espanya de pes Fou quaranta-tres vegades…

Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la…