Resultats de la cerca

El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes

Jesuïta 1548, fou la principal autoritat filosòfica de la seva època Escriví Institutionum dialecticarum libri octo 1567, compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae 1577-1612, on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet

Fou un dels fundadors del neorealisme A més dels seus Poemas complejos 1958, cal destacar els volums de contes Aldeia nova 1942, O Fogo e as cinzas 1951, Um anjo no trapézio 1968 i Tempo de solidão 1973, i les novelles Cerromaior 1943 i Seara de vento 1958, sobre la vida dels camperols pobres de l’Alentejo, la darrera amb successives edicions i adaptacions al teatre i al cinema

La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas 1865 i Outonais 1892 L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

Deixeble, a Siena, de Sodoma i Beccafumi, fou influït després per Miquel Àngel Descendiment, 1541, Roma, Trinità dei Monti Decorà la Sala Regia del Vaticà 1557

Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850

Descobrí l’arxipèlag que porta el seu nom, a l’Atlàntic sud, i recorregué la costa oriental d’Àfrica, Madagascar i l’Índia, on es distingí al costat del virrei Alburquerque