Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
l’Ofegat
Antic poble
Antic poble i terme del municipi de Tàrrega (Urgell), al N de la ciutat, al voltant de l’antic castell de l'Ofegat
.
L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general…
pantà de Tous
El pantà de Tous
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït en el curs del Xúquer, just a la seva sortida dels grans encaixaments en els terrenys calcaris de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés (Millars i Tous).
Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de la paret…
jutjat
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.
Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal…
comtat de Ripoll
Història
Territori regit per un comte que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Ripollès (tret de les valls de Camprodon i de Ribes).
El seu origen és un pagus , format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d’Osona Se'n desprengué a la darreria del segle X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Olib , el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament Comtes de Ripoll Oliba , comte de Berga ∼988-1003 Bernat I, comte de Besalú 1003-1020 Guillem I, comte de Besalú 1020-1052 Guillem II, comte de…
varietats
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle format per números independents de cant, ball, prestidigitació, escenes còmiques, acrobàcia, etc, sense cap relació entre ells.
Hom situa la seva aparició a París vers el 1770, en l’anomenat cafè concert cafè 4 3 Més endavant hom creà nous locals, el cabaret, amb espectacles de característiques similars Les varietats assoliren un èxit extraordinari a tot Europa, principalment a Alemanya i Anglaterra, i als EUA Als Països Catalans els espectacles de varietats aparegueren a la darreria del s XIX, importats principalment de França Hom en presentava als cafès cantants barcelonins, inicialment, com l’Edèn Concert o l’Arnau, i, a València, el cafè teatre Martí 1916 Posteriorment, els anys vint, hom en millorà…
menhir
menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’investigació, a…
alabastre

Mineral d’alabastre
Escultura
Mineralogia i petrografia
Varietat de guix en forma d’agregat finament granat, compacte i translúcid.
Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral…
La Lucha
Periodisme
Diari dirigit per Marcel·lí Domingo, òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català, quan es fundà aquest.
Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la…
Sant Pere dels Torrents (Sant Quirze del Vallès)
Art romànic
Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a…
Sant Bartomeu del castell d’Albelda
Art romànic
Segons reporta el cartulari de la canònica de Santa Maria de Solsona, fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui concedí a l’esmentada canònica solsonina de Santa Maria l’església de Sant Bartomeu, situada al castell d’Albelda, amb tots els béns que tenia la “ ad illum diem quando cepi castrum ” a la darreria del segle XI La nova propietat de la canònica no fou confirmada per la butlla del papa Urbà II atorgada el 1097, cosa que planteja dubtes sobre la datació inicial L’obra dels canonges de Solsona comptà amb la collaboració del comte Ermengol VI, en concedir a Santa Maria els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina