Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
Cristina Ortiz
Música
Pianista brasilera naturalitzada britànica.
Inicià la seva formació al Conservatori de Rio de Janeiro, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Magda Tagliaferro, i més endavant es perfeccionà amb Rudolf Serkin a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1965 guanyà el Concurs de Rio de Janeiro, i l’any següent, el Concurs Internacional Magda Tagliaferro de París El 1969 es proclamà vencedora en el Concurs Internacional de Piano Van Cliburn EUA i el 1971 tocà a Nova York La major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, on viu des del 1972 Ha actuat amb les orquestres més importants del món -per…
Mahier Films
Cinematografia
Distribuïdora creada cap a la meitat de la dècada del 1950 per Francisco Hierro Gómez (Jerez de la Frontera, Cadis 1915 - Barcelona 1995) a Barcelona.
Inicialment s’especialitzà en la importació i distribució de films argentins i mexicans, tot i que també en presentà d’europeus Entre el 1962 i el 1964 signà un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer per a distribuir arreu de l’Estat les reposicions d’aquesta companyia, entre les quals hi havia gairebé tots els films de Tarzán i dels germans Marx Gràcies a aquestes reestrenes tan comercials la casa visqué la seva millor etapa També distribuí reposicions de títols d’altres marques, com la Warner Bros, la United Artist o la Universal A la darreria de la dècada del 1980, es canvià el…
veu celeste
Música
En l’orgue, joc ondulant, labial, de talla estreta, simple o compost.
Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic…
menhir
menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’investigació, a…
l’Ofegat
Antic poble
Antic poble i terme del municipi de Tàrrega (Urgell), al N de la ciutat, al voltant de l’antic castell de l'Ofegat
.
L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general…
pantà de Tous
El pantà de Tous
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït en el curs del Xúquer, just a la seva sortida dels grans encaixaments en els terrenys calcaris de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés (Millars i Tous).
Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de…
alabastre

Mineral d’alabastre
Escultura
Mineralogia i petrografia
Varietat de guix en forma d’agregat finament granat, compacte i translúcid.
Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral…
Sant Bartomeu del castell d’Albelda
Art romànic
Segons reporta el cartulari de la canònica de Santa Maria de Solsona, fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui concedí a l’esmentada canònica solsonina de Santa Maria l’església de Sant Bartomeu, situada al castell d’Albelda, amb tots els béns que tenia la “ ad illum diem quando cepi castrum ” a la darreria del segle XI La nova propietat de la canònica no fou confirmada per la butlla del papa Urbà II atorgada el 1097, cosa que planteja dubtes sobre la datació inicial L’obra dels canonges de Solsona comptà amb la collaboració del comte Ermengol VI, en concedir a Santa Maria els…
Santa Maria d’Aguilar (Graus)
Art romànic
El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…
Sant Pere dels Torrents (Sant Quirze del Vallès)
Art romànic
Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a utilitzar la pedra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina