Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
Sant Joan d’Escarlà (Tremp)
Art romànic
Situació Església reconstruïda en època barroca que aprofita l’absis i el sector de capçalera del període romànic ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan és al nucli del poble abandonat d’Escarlà, al cim d’un turó que domina el curs de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG124768 S’arriba a Escarlà per una pista que surt del Pont d’Orrit en direcció sud, i que cal deixar uns 3 km després, just en arribar a una casa d’on surt una altra pista, abandonada i només apta per a vehicles tot terreny, que, amb un recorregut d’uns 3 km, s’enfila fins al poble d’Escarlà…
Fumarell negre
El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i rarament o…
Selecció de l’antibiòtic adequat. L’antibiograma
Patologia humana
La selecció d’un antibiòtic determinat es realitza després de deduir-se o confirmar-se l’agent etiològic de la malaltia infecciosa de què es tracta, considerant quins són els antibiòtics l’espectre dels quals n’inclou el microorganisme i tenint en compte l’eventual possibilitat que s’hi produeixin efectes adversos, o que hi hagi contraindicacions, segons les característiques del cas D’aquesta manera, per a cadascuna de les malalties infeccioses hi ha una sèrie d’antibiòtics de primera línia, és a dir, d’ús preferent, i de segona o tercera línia, que es reserva per a aquells casos…
Conceptes de nutrició, alimentació i hàbit alimentari
Tenint en compte el que s’ha exposat abans, hom defineix com a nutrició el conjunt de processos fisiologies per mitjà dels quals els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen diversos tipus de matèria que els és indispensable per a obtenir energia, elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, així mateix, regular-ne els processos metabòlics Dit d’una altra manera, la nutrició és el procés fisiològic mitjançant el qual els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’ alimentació , en canvi, és una…
Crònica de Jaume I
Historiografia catalana
Coneguda també com a Llibre dels feits, narració que recull, explicats de forma autobiogràfica, els esdeveniments principals del regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-76), rei de la corona catalanoaragonesa.
Constitueix un dels textos més importants de la literatura catalana medieval tant des del punt de vista històric, com també des del punt de vista literari i lingüístic Se n’han conservat dos textos, un en llatí i un en català, sense que es pugui establir amb absoluta certesa la relació entre ells, i per tant quin dels dos és l’original o el més proper a la redacció original El 1313 el dominicà Pere Marsili, per manament de Jaume II, redactà un Liber gestarum en què, segons explicà ell mateix, ordenà en llengua llatina els fets del rei Jaume I el Conqueridor, que es trobaven a l’arxiu reial…
Castell de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Un pany de mur que resta encara dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades dalt un pujol que, envoltat per erms i pinedes de pi blanc, es dreça proper a la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort i a un quilòmetre escàs d’aquesta darrera població, la qual ocupa un dels extrems nord-orientals del terme Long 1°55’32” - Lat 41°42’59” L’accés al castell es fa per la carretera de Manresa al Pont de Vilomara Poc abans d’arribar a aquesta població i a mà esquerra, hom troba un trencall on s’inicia la carretera que mena a Rocafort Poc després d’haver traspassat la…
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
baix continu
Música
Línia ininterrompuda del baix instrumental que s’estén durant tota l’obra, d’on en prové la denominació, sobre la qual un instrument polifònic estructura la seva realització, en les obres compostes, aproximadament, des del 1600 fins al 1770.
A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…
Castell del Soler
Art romànic
Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’…
Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Aspecte lamentable que ofereix actualment aquesta església J M Masagué Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís de Plegamans són a llevant del nucli poblat de Palau de Plegamans, a l’interior del clos de la hisenda de Can Gordi o la Granja, on d’ençà de 1920 hi ha un reformatori de la protecció de menors Actualment, depèn de la Generalitat i es coneix amb el nom de centre educatiu l’Alzina La finca és totalment tancada amb filats, murs i portes d’alçada considerable Les poques restes que queden de l’església són al sector de tramuntana respecte de les installacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina