Tenint en compte el que s’ha exposat abans, hom defineix com a nutrició el conjunt de processos fisiologies per mitjà dels quals els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen diversos tipus de matèria que els és indispensable per a obtenir energia, elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, així mateix, regular-ne els processos metabòlics. Dit d’una altra manera, la nutrició és el procés fisiològic mitjançant el qual els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen les substàncies nutritives contingudes en els aliments.
L’alimentació, en canvi, és una conducta pròpia dels organismes dotats de gran autonomia de moviment, que consisteix en la selecció i ingestió dels productes naturals o transformats que contenen, a més de les substàncies nutritives, una sèrie d’elements que els fan apetitosos, sia per instint, aprenentatge o hàbit i que configuren l’anomenat patró o hàbit, alimentari.
L’alimentació, doncs, constitueix un pas previ obligat perquè l’organisme incorpori els nutrients i sigui garantida així la funció de nutrició i, per això, es pot considerar que forma part d’aquesta. Tanmateix, ambdós termes representen conceptes molt diferents, de la mateixa manera que els termes nutrient i aliment no són sinònims.
La nutrició és un procés fisiològic del tot involuntari que es desenvolupa de manera continuada en l’organisme, si bé per tal que es mantingui cal la ingestió periòdica d’aliments. En canvi, l’alimentació és una conducta que, tot derivant de condicionaments fisiologies, com ara les necessitats nutritives i les sensacions de fam i de set, es realitza de manera voluntària i més o menys periòdica. Així mateix, la nutrició és un requisit universal per a totes les espècies d’éssers vius, mentre que l’alimentació és pròpia dels organismes animals que, en disposar de gran autonomia de moviment, són capaços d’aconseguir activament els aliments i també de seleccionar-los segons llurs necessitats o preferències. D’altra banda, els requeriments nutritius de cada espècie viva estan marcats genèticament, mentre que l’alimentació permet una gran diversitat d’opcions mitjançant les quals poden ésser cobertes aquestes necessitats.
Precisament, el patró o hàbit alimentari es pot definir com l’opció concreta que un determinat individu o col·lectivitat sol adoptar, a l’hora de triar o regular la seva alimentació. Així, si bé l’alimentació en general inclou diverses possibilitats, l’hàbit alimentari és l’opció que un determinat subjecte sol fer quant als aspectes pràctics de la seva alimentació, com és ara el tipus i la quantitat d’aliments que sol consumir, els horaris, freqüència i tipus de preparació dels menjars, o la manera amb què sol efectuar la masticació. En realitat, totes les variables voluntàries que comporta l’alimentació, en ser triades de manera habitual per un determinat individu o un col·lectiu social o geogràfic, passen a formar part del seu hàbit alimentari.
De tot el que hem dit anteriorment, pot deduir-se que les particularitats de l’alimentació i de la nutrició, tot i que estan íntimament relacionades, tenen connotacions diferents. Atès el coneixement que avui tenim sobre aquests aspectes, és innegable que l’ésser humà ha de comprendre en què es basa la nutrició, per tal que, d’aquesta manera, pugui triar les normes de la seva alimentació d’una manera racional perquè, tot i respectant les seves preferències individuals, aporti a l’organisme les substàncies que necessita i en les proporcions més adequades per a garantir les funcions orgàniques i, per contra, evitar els excessos i carències que puguin comportar alteracions nutritives.