Situació
L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és el temple parroquial del petit poble d’Esclanyà, que és situat al costat sud-oest del terme, en un terreny accidentat pels contraforts del massís de Begur.
Mapa: 335M781. Situació: 31TEG147422.
Esclanyà es troba a mà dreta de la carretera que va de Begur a Palafrugell, a 5 km del seu cap de municipi i molt més a prop de Palafrugell. (MLIR)
Història
L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és esmentada l’any 1280 amb el nom d’“ecclesie de Asclayano” i, posteriorment, al segle XIV amb el de “sancti Stephani de Sclaiano”.
Església
Un aspecte de l’interior de l’església, amb dues naus.
F. Baltà
L’edifici, compost per dues naus amb sengles absis semicirculars, presenta elements de diversa cronologia dins l’època romànica. La nau septentrional, classificable dins el segle XI malgrat les reformes i una recent restauració, mostra a la seva façana una construcció amb aparell de pedres ben escairades, on fou tapiada la porta romànica. A sobre s’aixeca un campanar d’espadanya, refet en època barroca.
La façana que correspon a la nau de migdia té, a diferència de l’altra, un parament de pedres sense escairar, i una porta rectangular amb frontó del segle XVIII i una petita rosassa. Al mur lateral de tramuntana, foren afegides una capella i una sagristia.
Els absis ofereixen algunes diferències que cal remarcar. El de la nau septentrional s’aixeca sobre un basament de lloses sense treballar, vestigi d’un absis d’època anterior, possiblement, emprat com a socolada en aixecar la nau al segle IX. Conserva al centre una finestra de doble biaix. El de la nau meridional, amagat en una gran part per altres construccions, té al mig una finestra de doble vessant i arcs de mig punt.
L’interior de Sant Esteve d’Esclanyà fou objecte, fa uns quants anys, d’una restauració; una capa de ciment cobreix totalment els murs, les voltes i alguns arcs; també les obertures dels absis foren tapiades. Aquest fet, lògicament, fa difícil de saber si les voltes actuals són d’època romànica, però, malgrat tot, s’entreveu que la nau de tramuntana té la volta lleugerament apuntada i seguida, mentre que la nau de migdia té volta de canó. Ambdues naus es comuniquen mitjançant arcs formers. El més proper al frontis és de mig punt, romànic i amb dovelles ben treballades. L’altre arc, de forma rebaixada, sembla que correspon a alguna reforma posterior. (JBH-MLIR)
Per l’estat actual de l’església d’Esclanyà, sembla que hom pot deduir l’existència d’una nau primitiva, la de tramuntana, bastida segurament a la segona meitat del segle XI sobre vestigis anteriors. La nau afegida al costat de migdia, també romànica, però encara més modificada, és de datació més imprecisa, potser del segle següent.
L’alt basament semicircular que avui crea una socolada a l’absis septentrional, per l’aparell molt rústec, de blocs de pedra de mides i formes molt irregulars, amb algunes lloses inclinades en incipient espiga i el morter molt visible en les juntes, és un vestigi molt probable d’una església anterior del segle X. El gruix d’aquest mur antic és superior al del sector de l’absis bastit al seu damunt, ja plenament romànic, amb finestra de doble biaix, al qual serví de socolada. (JBH)
Bibliografia
- J. M. Pons Guri: Nomenclàtors de la diócesis gerundense en el s. XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XVII, 1964-65, pàg. 28.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 95.