Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
Jordi Torremadé Martínez
Atletisme
Atleta.
Nascuda dona, amb el nom de Maria, a dinou anys es convertí en home Practicà bàsicament l’atletisme, però també el bàsquet i l’hoquei sobre herba En bàsquet jugà amb el Club Esportiu Laietà i en hoquei sobre herba fou porter del SEU de Barcelona En atletisme, a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, superà els rècords català i estatal dels 100 m, 200 m, 800 m i 4×100 m, i dels salts d’alçada i de llargada, entre el 1940 i el 1941, quan encara no es disputaven els Campionats de Catalunya ni d’Espanya en categoria femenina El canvi de sexe 1942 suposà la desaparició de totes…
Camp d’Esports de Lleida

Camp d’Esports de Lleida
Zorkum
Futbol
Estadi de futbol de la ciutat de Lleida.
Es començà a construir l’any 1918 seguint un projecte de l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa S’inaugurà l’1 de gener de 1919 El terreny de joc tenia unes pistes d’atletisme que l’envoltaven Durant la guerra es convertí en un cementiri de cotxes En el moment de la construcció era el camp del Joventut FC Posteriorment, amb la desaparició del Joventut, foren altres equips els que passaren a jugar-hi L’any 1947, amb la creació de la Unió Esportiva Lleida, aquest equip passà a ser el titular del camp de futbol, que fou objecte de diverses obres de reforma El punt culminant d’aquest…
rapte
Etnografia
Art
Dret penal
Antic delicte consistent en la sostracció d’una dona contra la seva voluntat i amb intencions deshonestes.
El consentiment que en una menor de 12 anys no té valor constituïa el rapte impropi o seducció Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat Únicament l’home era considerat autor material del rapte la dona podia ésser considerada còmplice o inductora Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual 1996 En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials La literatura, l’art i la…
Sant Pere del Castell de Sentfores (Vic)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins el clos del castell de Sentfores Encara que fos una capella castellera, tingué funcions de sufragània L’església és documentada l’any 1151 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Sentfores, en el moment en què el bisbe Pere de Redorta uní a la parroquial de Sant Martí les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i de Santa Cecília, tal com tenia en temps antic No sabem quan es produí la desaparició del culte a l’església de Sant Pere, únicament que el 1687 quan el bisbe Antoni Pasqual visità l’església parroquial ja no esmenta l’…
Capella de Sant Celoni (Barcelona)
Art romànic
Dins el cementiri de l’església de Sant Just i Sant Pastor hi havia hagut una petita capella dedicada a sant Celoni, motiu pel qual al segle XI aquest cementiri es coneixia amb el doble nom indistintament, i segons la tradició era un dels llocs més primitius destinats a enterraments cristians dins la ciutat D’aquesta capella cemeterial han pervingut escasses referències documentals Una d’elles data de l’any 1208, en un capbreu dels béns del degà de la seu barcelonina, segons el qual consta que aquest posseïa algunes cases prop l’església de sancti celedonii l’altra consigna la fundació a l’…
ocultació rasant
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en la desaparició momentània d’un astre, generalment un estel, en passar per darrere les muntanyes del limbe de la Lluna.
La constatació d’una ocultació rasant per diversos observadors separats uns quants quilòmetres permet establir el perfil del limbe de la Lluna i l’alçada de les seves muntanyes Fins l’esdeveniment de les missions espacials dissenyades per a cartografiar la superfície de la Lluna, aquest fou un dels mètodes emprats amb aquest fi
afanomicosi
Veterinària
Pesta micòtica, produïda per Aphanomyces astaci, que afecta els crancs de riu ibèrics i europeus, i és la responsable de llur gairebé total desaparició.
Eduard Omedes Regàs
Periodisme
Esport general
Fotoperiodista esportiu, va començar l’any 1976 les seves col·laboracions a Diari de Barcelona, Revista Mundo i Mundo Diario fins a la seva desaparició.
Des del 1982 treballa a Mundo Deportivo Ha seguit principalment l’activitat del Futbol Club Barcelona Ha cobert Mundials i Europeus de futbol i Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Ha collaborat en diferents llibres
Joan Martínez Quintana

Joan Martínez Quintana (a l’esquerra)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Base, amb el Club Esportiu Mataró fou campió d’Espanya infantil i juvenil Formà part del primer equip de l’entitat fins el 1970 i aconseguí l’ascens a la màxima categoria espanyola el 1963 Entre el 1970 i el 1979 jugà 222 partits amb el Club Esportiu Manresa, del qual fou capità És el màxim anotador de la història del club a la màxima categoria El 1979 retornà al Mataró, amb el qual jugà dues temporades més Internacional en diferents categories, amb la selecció absoluta disputà 34 partits Exercí com a entrenador en les categories inferiors del Club Esportiu Mataró Dirigí el primer equip del…
Escola Catalana d’Aviació
Esports aeris
Escola d’aviació de l’Aeroclub de Catalunya amb seu al Prat de Llobregat.
Fundada el 1916 a l’aeròdrom de la Volateria, fou la primera escola d’aviació esportiva de Catalunya Dirigida inicialment per Salvador Hedilla, formà tots els pioners de l’aviació catalana El primer alumne que aconseguí el títol de pilot fou Josep Canudas, al juny del 1917 El mateix Canudas fou professor de l’escola l’any següent i el 1919 n’assumí la direcció L’any 1923 tancà les portes a causa de la desaparició de l’Aeroclub de Catalunya El 1929 fou refundada amb el nom d’Escola d’Aviació de Barcelona a l’aeròdrom Canudas, després de la reaparició de l’Aeroclub de Catalunya l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina