Resultats de la cerca

Notari Síndic de la ciutat de Palma davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, com també la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España

Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937 En els tres primers volums collaborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una illustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc

El contingut del llibre consisteix en una descripció detallada de la distribució i el valor de les propietats Fou utilitzat per a fixar els drets fiscals del rei i controlar el pagament dels imposts sobre la terra L’original es conserva al Public Record Office de Londres Fou editat per primera vegada pel govern anglès 1773, i el 1861-63 en fou feta una edició facsímil de cada comtat per separat És un instrument preciós per a l’estudi de la història agrària de l’Anglaterra medieval

Conté descripcions àmplies i detallades de filons, instruments, canals, màquines i forns relacionats amb la tècnica metallúrgica i de mineria, acompanyades de dibuixos i esquemes molt elaborats Agricola hi parla de l’existència d’una crisi del pensament científic, i propugna una descripció sistemàtica, analítica i acurada de les dades observades Juntament amb atacs metodològics i tècnics a l’alquímia, Agricola emprengué una reivindicació de la tècnica metallúrgica i de les arts mecàniques en general com a sabers indissociablement vinculats a la producció científica

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca

La mecànica dels medis continus parteix, doncs, de l’esquema ideal que considera que els cossos tenen una natura contínua Hom acostuma a estudiar els medis o els sistemes continus a partir de generalitzacions dels procediments emprats en la mecànica analítica, cosa que ha permès, com és el cas de la hidrodinàmica, d’investigar les propietats quàntiques dels dits medis És, però, en la descripció dels medis continus no materials, anomenats també camps , que les teories dels medis continus troben l’aplicació més remarcable camp

Fou secretari del governador Abū Sa'id ‘Utmān ibn ‘Abd al-Mu'min de Granada Féu tres viatges a Orient 1183-85, 1189-91 i 1217, la descripció al-Riḥla al-Kinani del primer dels quals és un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Al-Kūfa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre

Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com la de les supercordes

A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes