Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
Mary Anderson

Mary Anderson
(CC0)
Inventora nord-americana.
Fou promotora immobiliària, directora d’una explotació ramadera i finalment viticultora El 1903, durant un viatge en tramvia a Nova York observà les dificultats de visibilitat del conductor per l’aiguaneu que s’acumulava al parabrisa Amb l’ajut d’un dissenyador mecànic fabricà un suport on anava fixada una tira de goma que, accionada manualment amb una palanca, escombrava la superfície del vidre frontal del vehicle fins a tornar a la posició original El mateix 1903 obtingué per a un període de disset anys la patent del dispositiu, el primer eixugaparabrises eficaç El 1904…
Théodore Chassériau
Pintura
Pintor francès, fill d’un alt funcionari colonial.
De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una…
Daniel Torres Camacho

Daniel Torres Camacho
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà al Club Tennis Taula l’Hospitalet i fou campió d’Espanya i de Catalunya infantil i juvenil El 1995 guanyà dues medalles de plata i una de bronze en l’Europeu juvenil Després jugà en els clubs de 7 a 9, Epic de Terrassa, Tennis Taula Bagà, Plüderhausen alemany, Bordeus francès, La General de Granada, Leka Enea d’Irun, TT Olesa i Burgos Participà amb la selecció espanyola en vuit Campionats del Món i sis d’Europa entre el 1993 i el 2004 En els Campionats d’Espanya guanyà disset títols entre el 1995 i el 2009, deu de dobles, quatre de mixtos i tres per equips En els…
Jordi Jou Ventulà

Jordi Jou Ventulà
Arxiu J. Jou
Natació
Nedador.
S’inicià al Club Natació Olot i passà al CAR de Sant Cugat sota les ordres de Joan Fortuny El 1997 fitxà pel Club Natació Catalunya, on es proclamà campió d’Espanya per clubs 1998, 1999 L’any 2000 passà a les files del Club Natació Sant Andreu, amb el qual fou campió de Catalunya de 400 m 2001 i 800 m lliure 2005 Destacà especialment en aigües obertes Guanyà el Campionat d’Espanya dels 5 km en aigües obertes 2003 i 10 km en piscina 2004 Entre el 2002 i el 2005 fou disset vegades internacional Disputà dos Campionats del Món 2003, 2005 i un Campionat d’Europa 2004 Es retirà l’any…
José Ramón Alexanco Ventosa
Futbol
Futbolista.
Defensa que debutà a primera divisió amb l’Athletic Club de Bilbao El 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on romangué 13 temporades i amb el qual aconseguí 17 títols Guanyà quatre Lligues 1985, 1991, 1992, 1993, una Copa d’Europa 1992, quatre Copes del Rei 1981, 1983, 1988, 1990, tres Supercopes d’Espanya 1983, 1991, 1992, dues Copes de la Lliga 1983, 1986, una Supercopa d’Europa 1992 i dues Recopes 1982, 1989 Durant els disset anys que jugà a primera divisió marcà 34 gols Debutà amb la selecció espanyola el 1978 i fou convocat en 34 ocasions Participà en una Eurocopa 1980 i el…
Juan Ortuño Such
Militar
Militar.
A disset anys ingressà a l’Acadèmia General Militar Posteriorment feu estudis de grau major a l’acadèmia de Fort Leavenworth Kansas, EUA Participà en la creació del Centro Superior de Información de la Defensa CESID, des del 2002 Centro Nacional de Inteligencia , CNI, organisme en què ocupà diferents càrrecs, i estigué destinat com a agregat militar a les ambaixades espanyoles de Londres i Dublín L’any 1994, amb el grau de general, fou designat cap de la Divisió de Plans i Organització de l’Estat Major de l’Exèrcit, i el 1996, després de ser ascendit a general de divisió, fou…
Vladimir Vladimirovič Majakovskij

Vladimir Vladimirovič Majakovskij (1912)
© Fundamental Digital Library. Russian Literature & Folklore
Literatura
Poeta soviètic.
Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei…
Vassilij Vassiljevič Smislov
Escacs
Música
Jugador d’escacs rus.
Començà a jugar a sis anys, i a catorze prengué part en els primers torneigs Campió júnior de l’URSS l’any 1943, des d’aleshores jugà sempre a un primer nivell mundial fins a la primera meitat dels anys vuitanta l’any 1985 encara disputà el campionat del món Es mantingué actiu gairebé fins a la mort en l’estudi de resolució de problemes i competí fins al 2001 L’any 1950 obtingué el títol de Gran Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE, i formà part de la primera fornada de jugadors als quals s’atorgà aquest títol Del seu palmarès, en sobresurt el campionat del món del 1957 que…
Enciclopèdia
Obra publicada sota la direcció de D. Diderot entre el 1751 i el 1765.
Es tractava, de primer, d’adaptar al francès una obra equivalent publicada a Anglaterra per Chambers Però molt aviat Diderot i els seus collaboradors — D'Alembert per a les matemàtiques, Voltaire , Montesquieu , Rousseau i d’altres, tots competents i illustrats— decidiren de fer una obra original que exposés l’ideal filosòfic i humà del segle XVIII És notable l’interès tècnic i científic que enriqueix l’obra mitjançant nombroses làmines L’esperit general de l’obra fou causa de molts problemes per a Diderot i per als editors supressió del privilegi reial, censura i interdiccions Tanmateix, l’…
Sant Sadurní de Freixe (Soriguera)
Art romànic
El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró, fou visitada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina