Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
model lingüístic
Educació
Proposta concreta del tractament i de l’ús d’una o més llengües en una societat o en un àmbit específic d’aquesta, avalada generalment per un marc normatiu o un reglament.
A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional 1978-80 Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística 1983 i la Llei de Política Lingüística 1998 reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el coneixement d’un o dos idiomes…
Josep Plans i Baqués
Música
Organista i compositor.
Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es…
,
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
Manfred Osman Korfmann
Arqueologia
Arqueòleg alemany.
Féu estudis d’anatomia, de prehistòria i d’història antiga a la Universitat Americana de Beirut i a la Universitat de Frankfurt, on es llicencià 1970 i fou docent El 1982 obtingué una càtedra de prehistòria i història antiga a la Universitat de Tübingen Baden-Württemberg Des del 1988 fins que morí, dirigí les excavacions arqueològiques a Troia, contribuint decisivament a la creació d’un parc històric nacional entorn d’aquests vestigis arqueològics 1996 i a la declaració del jaciment com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 1998 Fou autor de diversos estudis que donaven a…
Denise Duval
Música
Soprano francesa.
Estudià cant al Conservatori de Bordeus i debutà al Gran Teatre de la mateixa ciutat Fou descoberta per Jean Cocteau i Francis Poulenc mentre actuava al Folies-Bergère, a París El 1947 protagonitzà l’estrena, a l’Òpera de la capital francesa, de Les mamelles de Tirèsies de Poulenc, de qui interpretà cançons especialment compostes per a ella, i també la de Diàlegs de Carmelites , a Nova York 1957, i de La veu humana , a l’Òpera Còmica de París 1959 El 1962 interpretà el paper de Melisanda a Glyndebourne Fou convidada als principals teatres d’òpera d’Europa i Amèrica, sovint per a representar-…
José Clemente Laya
Música
Compositor i violista veneçolà.
Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956,…
Ramón Rodríguez Socas
Música
Compositor i professor uruguaià.
Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai, exercí de …
Ignacy Krzyzanowski
Música
Pianista i compositor polonès.
Emparentat amb la mare de Chopin, fou considerat pels seus contemporanis, entre els quals el compositor suís S Thalberg, un dels millors pianistes del seu temps, amb un estil d’interpretació clar, lleuger i melodiós que recordava el de F Chopin Estudià piano amb el seu pare a Cracòvia, i més tard continuà els estudis musicals al Conservatori de París També fou deixeble de Chopin, que reconegué el seu talent i l’animà a continuar la carrera pianística Després d’algunes gires internacionals, el 1850 s’establí a Varsòvia, on dugué a terme una important tasca docent i guanyà fama com…
Louis Victor Vierne
Música
Organista i compositor francès.
A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H Adam violí, L Lebel orgue i A Marty contrapunt Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C Franck i Ch M Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue les 6 simfonies , 24 pièces en style libre , entre d’altres El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París Fou professor al conservatori de la capital francesa i…
Hermann Reutter
Música
Compositor i pianista alemany.
Músic força reconegut durant l’època anterior a la Segona Guerra Mundial, la seva carrera com a compositor i com a docent es consolidà durant el règim nazi Membre del partit nacionalsocialista des del 1933, l’oratori Der grosse Kalender 1933 fou rebut com "el nou oratori del poble alemany" El 1936 fou nomenat director del Conservatori de Frankfurt, on treballà fins al final del conflicte bèllic També fou professor de composició a l’Escola Superior de Música de Stuttgart i de la qual fou director en 1956-66 Tot i que són notables les obres per a instruments i per a orquestra, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina