Resultats de la cerca

Format a Llotja Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la Diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma 1886-89, on conegué la seva futura muller Emília Coranty Residí un quant temps a París Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura Collaborà com a crític d’art en diverses publicacions El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona Ingressà als serveis tècnics dels Museus Municipals d’Art 1903 i fou conservador del Museu d’Art Contemporani i del Palau de Belles Arts preparà els…

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

Postpirandellià, el seu món dramàtic es basa en la moral i la fe catòlica, bé que Il seduttore 1951 provocà la reacció del catolicisme oficial Inquisizione 1950, Processo a Gesù 1955, Figli d’arte 1960, L’avvenimento 1968, etc Ha estat director de la “Fiera Letteraria” i director i guionista cinematogràfic

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di esercizi tecnici…

El cognom de la família era Grossi, però Lodovico adoptà el de Viadana en ingressar a l’orde franciscà poc abans del 1588 Fou mestre de capella de la catedral de Màntua en 1594-97 Cap a la darreria del segle XVI es trobava a Roma L’any 1602 obtingué el càrrec de mestre de capella del convent de San Luca a Cremona Més tard, el 1608, ocupà el magisteri de capella de la catedral de Concordia Sagittaria, prop de Venècia, i en 1610-12, el de la catedral de Fano El 1614 li fou atorgat el càrrec de definidor dins l’orde franciscà a la província de Bolonya Es retirà al convent de Sant’Andrea a…

Deixeble de G Barra-Caracciolo, debutà el 1947 al Teatro Comunale de la seva ciutat natal com a Duc de Màntua Rigoletto Posteriorment actuà a París i Londres i el 1955 cantà al Teatro alla Scala de Milà, on a partir d’aleshores es presentà regularment Cantà a l’Òpera de Viena, escenari que visità entre el 1958 i el 1962 El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York Entre 1969 i 1977 treballà per a la Staatsoper d'Hamburg Dotat d’un registre agut brillant, destacà sobretot en el repertori verdià i fou també un notable intèrpret d’òperes rossinianes com Semiramide , Armida i Guillem Tell…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…

Organista en diverses ciutats italianes al principi de la seva carrera, arribà a ser mestre de capella el 1639 Fou un gran viatger i un compositor prolífic La seva producció musical, predominantment religiosa, inclou diversos volums de motets, misses i colleccions de salms Les seves primeres obres acostumen a ser escrites per a quatre o cinc veus i acompanyament d’orgue, mentre que en les darreres es reflecteixen els canvis estilístics que tenien lloc dins l’àmbit de la música religiosa al nord d’Itàlia i hi predominen els duos i els trios El seu duo Dulcis et suavissime Jesu 1637 és un…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de composicions sacres,…