Resultats de la cerca

La dinastia que fundà durà fins a la fi de la independència gallesa Els seus fills es repartiren el regne

Protegí molts intellectuals jueus, entre els quals el poeta Šenlomó ben Měšullam de Piera, que fou preceptor dels seus fills

La família Ruiz Narváez, amb 15 fills, va obtenir el Premi de Natalitat de la Província de Barcelona el 1965

Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar

A la mort de Ferran I de Castella i Lleó el regne es reparteix entre els seus fills Sanç i Alfons

Escriví poemes malenconiosos sobre la mort dels seus fills Fou un dels fundadors del felibritge 1854 i collaborà a Armana Prouvençau

Deixà el monestir i passà a Wittemberg 1523, on es casà amb Martí Luter 1525, matrimoni del qual nasqueren sis fills

La verema representada al Beatus de Girona , copiat per Senior i miniat per Emeteri i Ende, 975 TCG / Oronoz L’anàlisi de la família pagesa als segles IX i X es troba limitada per les característiques de la documentació conservada d’aquest període La documentació no ofereix dades directes sobre la forma de les famílies, enteses aquestes com a comunitats residencials, ni tampoc sobre les xarxes de parentiu Gairebé tots els textos es relacionen amb la possessió de béns immobles, és a dir, amb transaccions com ara donacions, vendes o canvis A més a més, el sistema antroponímic vigent es basava…

Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial terrassenc Miquel…

Al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell s’esmenta el lloc de Coniuncta , que ha estat identificat com a Junyent Els anys 1024 i 1045, ipsos lunnents , és esmentat com a límit de la vila de Llacunes L’any 1071 es publicà el testament de Ramon, que deixà la vila de Biscarbó a la seva muller Maria i als seus fills Gerbert, Guillem i Tedball, mentre que el seu fill Pere fou objecte d’altres llegats L’any 1081 els seus fills Gerbert i Guillem feien testament conjuntament, en el qual deixaven la vila de lunnent a la canònica de Santa Maria de la Seu, menys…