Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
escultor | escultora
Escultura
Artista que esculpeix, que professa l’art de l’escultura.
Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la…
Sant Muç de Rubí
Art romànic
Capella o antic santuari situat en una petita vall, a uns 3 km vers el nord de la població L’edifici actual fou reconstruït a partir de l’any 1766 i és un edifici d’una nau rectangular amb el seu presbiteri, que té davant de la seva porta un atri espaiós, molt més tardà que la resta de l’edifici Al costat hi té la casa dels ermitans o guardians L’església és documentada des del 1307, quan hi ha una deixa per a la seva llàntia, cosa que suposa una existència més antiga Novament és documentada el 1322 i molt sovint als segles posteriors Els seus aplecs eren molt concorreguts, sobretot per gent…
fuster | fustera
Història
Menestral que treballava la fusta.
Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A València, l’…
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…
Llibre de Sent Soví

Fragment del Llibre de Sent Soví conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona
© Biblioteca Universitat de Barcelona
Receptari de cuina catalana anònim escrit a principi del segle XIV.
De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base un sofregit de ceba i cansalada i per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de…
Atemptats terroristes a Brussel·les
Trenta-cinc morts i més de tres-cents ferits és el balanç d’un doble atemptat a Brusselles Les explosions tenen lloc a l’aeroport de Zaventem, al nord-est de la capital belga, i en una cèntrica estació de metro, propera a seus d’institucions europees L’atac és reivindicat per l’Estat Islàmic, i les investigacions policials posteriors posen al descobert les connexions amb l’atemptat de París del 13 de novembre de 2015 Es confirma que els autors formaven part d’una mateixa cèllula terrorista, que tenia la base a Molenbeek i altres suburbis de Brusselles Els dies següents s’…
papir

Fragment del papir egipci funerari Joseph Smith (300-100 aC)
(CC0)
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.
Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…
Volksunie
Història
Partit nacionalista flamenc.
Vigent entre el 1954 i el 2001, el seu nom en neerlandès significa 'Unió Popular' Propugnava una concepció liberal democràtica de la societat i una estructura de l'Estat belga de federalisme portat al màxim en tots els àmbits i que dotés les dues comunitats que la formaven, flamenca i valona, de sobirania plena i sense interferències mútues en el marc de la integració europea Al Parlament belga passà d'un sol diputat el 1954 a 20 el 1977 Formà part de les coalicions de govern del 1977, del 1978 i de 1988-91 i tingué diputats al Parlament Europeu El 1978 se'n separà l'ala més…
boter | botera
Oficis manuals
Persona que té l’ofici de fer botes, especialment de vi.
Antigament era un ofici menestral, i els gremis de boters, especialment importants en els ports d’exportació, existien ja a Barcelona des de mitjan segle XIII A Mallorca els boters apareixen en les ordinacions del 1441 formaven la confraria de Sant Joan Baptista A més dels boters agremiats hi havia fabricants de botes a moltes poblacions litorals del Penedès o del Camp de Tarragona, sobretot durant el segle XVIII, en relació amb l’exportació de vi a Amèrica i al nord d’Europa Les darreres ordinacions barcelonines de boters foren aprovades el 1798 El 1880, en plena expansió de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina