Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
Aprovats els pressupostos generals de l’Estat
El Congrés dels diputats aprova amb 176 vots a favor del PP, Ciutadans, PNB, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries els pressupostos generals per al 2017 L’aprovació ha estat possible gràcies, sobretot, a l’acord al qual va arribar el govern del PP amb el PNB, el 4 de maig A canvi del suport, el Govern espanyol es compromet a rebaixar l’import de la quota del concert econòmic basc reclamada pel Govern basc des del 2007 1400 milions d’euros en 5 anys Els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià rebutgen els pressupostos per discriminatoris, i el dia 16, a la…
Parc de Salut Mar de Barcelona
Medicina
Consorci per a la gestió d’equipaments i la sanitat públics creat al gener del 2010.
Substitueix l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària IMAS, creat l’any 1983, d’acord amb la Llei general de sanitat i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya aprovada l’any 1990 En aquest consorci, la Generalitat disposa d’una representació del 60% i l' Ajuntament de Barcelona del 40% restant El Parc es localitza al litoral de Barcelona, i s’articula al voltant de l' Hospital del Mar de Barcelona Té com a centres assistencials complementaris l’hospital de l’Esperança, el Centre Peracamps i el Centre Fòrum, i l’activitat de recerca és gestionada per l’Institut Municipal d’…
Joan Valero
Cristianisme
Monjo cartoixà.
Era fill d’una família notable i féu els estudis a València i després a les universitats de Salamanca i de València, on cursà teologia i es doctorà en ambdós drets S'ordenà de sacerdot i s’installà a Sogorb, on a causa d’un plet sobre una canongia recorregué a molts tribunals i, per fi, a Roma De retorn 1590 fou pres pels pirates i venut per esclau a Alger Després d’ésser rescatat, retornà a Sogorb, on fou nomenat canonge i provisor, però renuncià tot seguit i es retirà a l’ermita de Sant Julià, prop de Sogorb, on es dedicà a l’estudi i a la contemplació Allà escriví el tractat De virtudes y…
Frank Castorf
Teatre
Director teatral alemany.
Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També ha dirigit…
Tom Waits
Música
Cantant, compositor i actor nord-americà.
El seu debut discogràfic fou Closing Time 1973, i ja anunciava el to nocturn, entre nostàlgic i de cabaret, que definiria la seva producció, un eclecticisme radical que aplega gran part dels estils emparentats amb el rock des del funk i el soul fins al jazz i el blues Als anys vuitanta intensificà la seva carrera com a actor interpretà papers en pellícules com Dracula , Cotton Club i Short Cuts , i mantingué en parallel una producció musical que donà com a resultat obres com ara Swordfishtrombones 1983, Rain Dogs 1985, Bone Machine 1992, Mule Variations 1999 i Real Gone 2004 El 2006 recopilà…
Gerard Horta i Calleja
Literatura
Poeta, antropòleg, escriptor i traductor.
Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació Cos i revolució L’…
,
Ernest Urtasun i Domènech
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000, cursà un postgrau de relacions internacionals a la Universitat de Barcelona Militant d’ Iniciativa per Catalunya-Verds ICV des del 1997, l’any 2007 en fou nomenat responsable de relacions internacionals És vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu, i fou el primer representant d’ICV al comitè executiu del Partit Verd Europeu, i el seu delegat al Fòrum de São Paulo Assessor de Raül Romeva 2004-08, el 2010 ingressà a la carrera diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers L’any 2014 fou elegit…
Hsu Tsang-Houei
Música
Compositor, etnomusicòleg, professor i escriptor musical taiwanès.
S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a la Recerca de…
Pierre de Meuron

Pierre de Meuron
© T&C Film
Arquitectura
Arquitecte suís.
Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a l’Escola…
Joan Baptista Bertran i Duran
Literatura catalana
Poeta.
Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més enllà dels…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina