Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
Sant Serni de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici romànic del segle XII que conserva l’estructura original, a desgrat de l’obertura de la porta d’accés en l’absis i altres modificacions ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Serni és al centre del petit nucli urbà de Gurp, situat a uns 9 km de Talarn per una carretera que travessa l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l’Exèrcit Espanyol JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG225770 Història Entre els anys 969 i 974 es documenten donacions de terres situades al terme del castell de Gurp al monestir d’Alaó El 1070 el comte Artau I de Pallars Sobirà donava un capmàs…
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el…
L’organització eclesiàstica del Pallars
Art romànic
Les relacions del Pallars amb els bisbats Tot i els esforços de Pascual per demostrar l’existència d’una diòcesi pròpia al Pallars al llarg de l’alta edat mitjana, el cert és que aquesta no va arribar a existir mai Durant l’antiguitat í a l’època visigòtica, les esglésies pallareses estigueren sota la subjecció de la diòcesi de Lleida, però la conquesta d’aquesta ciutat per part dels musulmans trencà els lligams existents Per aquesta raó, quan els francs alliberaren els territoris del Pallars i de la Ribagorça, foren atribuïts a la diòcesi d’Urgell Tanmateix, sembla que la seu urgellesa només…
Sant Martí de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
La vila de Llacunes era al segle X possessió dels comtes de Pallars, com ho indica la donació que el comte de Pallars Sobirà, Guillem, feu al vescomte d’Urgell, Guillem i a la seva muller, Ermengarda, germana del donador, del lloc de Lagunuas , a la vall de Siarb, amb totes les seves pertinences i possessions, fet que implicà l’adscripció de tot aquest terme al vescomtat d’Urgell, és a dir, als Castellbò, car Guillem I i la seva muller Ermengarda de Pallars eren vescomtes d’Urgell i senyors de Castellbò La datació d’aquest document presenta certes particularitats, estudiades detalladament per…
Sant Julià d’Ainet de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que tant pot…
Ramon III de Pallars
Història
Comte de Pallars (~947-~995), fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’església de Sant…
Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castell de Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953, que és creu que foren redactats al final del segle XI El Castelló Jussà, avui dia…
Castell de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…
les Maleses

Sant Pere de les Maleses
Ramon Oromí (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), situat a l’esquerra del barranc de les Maleses (o de Sant Pere), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l’estret de Collegats, dins el terme de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina