Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
semblança dinàmica
Física
Tecnologia
Correspondència entre els efectes causats per totes i cadascuna de les forces que actuen sobre el model de laboratori i els causats per totes i cadascuna de les forces corresponents que actuaran damunt el model a escala real.
La semblança dinàmica entre el model de laboratori i el model a escala real, igual que la semblança geomètrica d’ambdós, és imprescindible per a poder aplicar correctament la teoria de la semblança o teoria de models model
energia potencial elàstica
Física
Energia que s’emmagatzema com a resultat de la deformació d’un objecte elàstic.
És igual al treball necessari per a estirar l’objecte elàstic Hom la calcula com la meitat del producte del quadrat de la distància estirada i d’una constant que depèn de la natura de l’objecte elàstic
funció monòtona a trossos
Matemàtiques
Funció f: [a,b]⊂ℝ→tal que existeix una subdivisió del seu interval de definició, a = a0 <a1 <... <an = b, tal que, per a tot i=1,...
< a n = b , tal que, per a tot i =1,, n , existeix una funció f i monòtona en l’interval tancat a i - 1 , a i i igual a en l’interval obert a i - 1 , a i
funció contínua a trossos
Matemàtiques
Funció f:[a,b]⊂ℝ→ℝtal que existeix una subdivisió del seu interval de definició, a=a0 <a1 <...<an =b, tal que, per a tot i=1,...
, n , existeix una funció f i contínua en l’interval tancat a i - 1 , a i i igual a f en l’interval obert a i - 1 ,a i Les discontinuïtats de són discontinuïtats de primera espècie discontinuïtat
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els sistemes estables…
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’…
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana , afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
omega
Física
Partícula elemental de la família dels mesons simbolitzada per ω.
Té una massa de 1397,6 × 10 -30 kg, una vida mitjana de l’ordre dels 10 -30 s, una càrrega elèctrica nulla i spin igual a 1 Segons el model dels quarks, la fórmula del mesó ω és dd
vibrar
Física
Unitat per a mesurar relacions d’intensitats de vibració.
El nombre de vibrars originats per una vibració d’intensitat i és 10 log i/i s , on i s és una intensitat de vibració de referència que normalment hom pren com a igual a 0,1 cm 2 /s 3
gravimetria
Geologia
Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat g (mitjançant, fonamentalment, l’estudi del pèndol i de la caiguda lliure) i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta (mitjançant el gravímetre).
Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina