Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Montaner i Simon
La seu social de Montaner i Simon al carrer d’Aragó de Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909 L’empresa editorial de Montaner i Simon serà la més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX L’empresa editorial de Montaner i Simon va ser la més important de Catalunya i de l’estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX Els seus fundadors foren Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, el 1868 Eren editors que treballaven amb la seva pròpia indústria d’arts gràfiques Ramon…
torn
Oficis manuals
Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat, en imprimir-los un ràpid moviment de rotació i posar-les en contacte amb una eina de tall.
rasquet
Tecnologia
Llistó, tira d’acer, etc, que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc, d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc, paral·lelament a les seves generatrius, serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.
accés obert
Arxivística i biblioteconomia
Possibilitat d’accedir a literatura científica –dipositada en arxius oberts o en revistes d’accés obert– per tal de llegir-la, copiar-la, imprimir-la, distribuir-la o usar-la de qualsevol altra forma legal sense cap contrapartida econòmica o de qualsevol tipus.
antimaculador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir, el qual projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecatge i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.
Valls Germans. Màquines per a la indústria alimentària
La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…
buidatge de memòria
Electrònica i informàtica
Operació que consisteix a fer imprimir part o la totalitat del contingut d’una memòria per tal de comprovar un programa i, eventualment, poder-ne corregir els errors, i, també com a precaució, per a preservar-los d’un possible mal funcionament de la màquina.
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i llaütista italià.
Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…
Els estatuts de societats agrícoles
La Llei d’associacions del 1887 va permetre la legalització i la constitució de moltes societats agrícoles Les de més força i empenta social van ser les primeres a fer-ho La segona disposició legal que ajudà la ratificació estatutària de societats i de sindicats agrícoles —segons tinguessin o no tinguessin uns pressupòsits socials avançats— va ser la Llei de sindicats del 1906 Societat de Treballadors Agrícoles de Barberà de la Conca, 1896-97 ECSA / GC-P La Societat Agrícola de Valls l’Alt Camp, hereva i continuadora de la Societat de Treballadors del Camp 1888, va ser la primera cooperativa…