Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Valls Germans. Màquines per a la indústria alimentària
La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls…
llançat
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben els distints sistemes de disposar les pàgines d’un plec per a imprimir-lo, segons llur nombre, mida i forma per tal de deixar-les en l’ordre correlatiu de llurs folis un cop doblegat l’imprès.
Els llançats poden ésser regulars o irregulars , segons el sistema que hom empri per a doblegar els plecs, i apaïsats o prolongats , segons la forma de les pàgines
composició
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a dur a terme la reproducció impresa d’un text, entre les quals s’hi inclouen el disseny, la selecció i la combinació dels elements gràfics sobre un material apte per a imprimir o suport
.
El text resultant d’aquestes operacions ha de reproduir el contingut de l’original, que pot ésser una còpia manuscrita, dactilografiada o ja impresa L’elaboració de línies ajustades, dels espais entre línia i línia i la disposició del text sobre la plana constitueixen la composició pròpiament dita, que hom pot dur a terme per diferents mitjans El primer que cal esmentar és la composició manual , en la qual l’operari colloca en un llistó metàllic componedor les peces tipus on hi ha gravats els caràcters, seguint l’ordre de l’original mitjançant el repartiment adequat d’espais en blanc entre…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i llaütista italià.
Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…
Els estatuts de societats agrícoles
La Llei d’associacions del 1887 va permetre la legalització i la constitució de moltes societats agrícoles Les de més força i empenta social van ser les primeres a fer-ho La segona disposició legal que ajudà la ratificació estatutària de societats i de sindicats agrícoles —segons tinguessin o no tinguessin uns pressupòsits socials avançats— va ser la Llei de sindicats del 1906 Societat de Treballadors Agrícoles de Barberà de la Conca, 1896-97 ECSA / GC-P La Societat Agrícola de Valls l’Alt Camp, hereva i continuadora de la Societat de Treballadors del Camp 1888, va ser la primera cooperativa…
accés obert
Arxivística i biblioteconomia
Possibilitat d’accedir a literatura científica –dipositada en arxius oberts o en revistes d’accés obert– per tal de llegir-la, copiar-la, imprimir-la, distribuir-la o usar-la de qualsevol altra forma legal sense cap contrapartida econòmica o de qualsevol tipus.
rasquet
Tecnologia
Llistó, tira d’acer, etc, que, disposat a poca distància d’un corró, d’un roleu, etc, d’una màquina d’estampar, d’imprimir, etc, paral·lelament a les seves generatrius, serveix per a treure’n l’excés de color, de tinta, etc.
torn
Oficis manuals
Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat, en imprimir-los un ràpid moviment de rotació i posar-les en contacte amb una eina de tall.
antimaculador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu situat a la sortida del paper de les màquines d’imprimir, el qual projecta pols fina o líquid assecant sobre els fulls ja impresos per tal de facilitar-ne l’assecatge i protegir cada full de la tinta fresca d’un altre.