Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Charlotte Freifrau, i posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena i al Mozarteum de Salzburg, on es formà amb Steniz Scholz Fou deixebla de Nikita Magaloff a Ginebra, i de Marguerite Long a París L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, i el 1954 el de Munic Molt vinculada al món de Salzburg, fou professora del Mozarteum i actuà nombroses vegades al festival que se celebra en aquesta ciutat, essent considerada una de les més grans especialistes de la seva generació en l’obra mozartiana Enregistrà la integral…

Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…

Estudià a Cambridge 1632-40 El 1640 fou ordenat de clergue i el 1649 començà a impartir classes de geometria a Oxford Wallis fou un dels matemàtics més importants anteriors a I Newton, i la seva obra més destacada, Arithmetica infinitorum 1655, posà les bases del càlcul integral i diferencial Els seus estudis sobre música se centraren en tres camps diferents En Of the Trembling of Consonant Strings Dr Wallis’s Letter to the Publisher concerning a New Musical Discovery 1677 descriví els experiments i conclusions, propis i de William Noble, sobre els sons harmònics produïts per…

Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també acceptava l’…

Estudià a Nova York amb el pianista David Saperton i, tot just a deu anys, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia en un concert retransmès per ràdio L’any 1945 acabà els estudis universitaris de filologia anglesa i filosofia al Haverford College de Filadèlfia El 1946 s’installà a París, on començà una brillant carrera musical actuà com a solista i com a membre d’un grup de cambra Pau Casals el convidà diverses vegades al Festival de Prada de Conflent i fou dirigit, entre d’altres, per Pierre Monteux Fou el primer pianista que enregistrà la integral de l’obra de J Brahms per a…

Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’…

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de…

Estudià a l’Escola de Música de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual passà a ampliar la seva formació a Moscou Encara estudiant, hagué de substituir un director en la direcció de la Cinquena simfonia de Cajkovskij, fet que tingué un gran èxit Més tard, interpretà la integral de les simfonies d’aquest compositor amb les principals orquestres soviètiques El 1974 fou nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS Ha dirigit arreu d’Europa i dels EUA, i ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments fonogràfics, alguns dels…

A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F Weingartner És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pellícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres Al mateix temps tingué…

El seu pare era director d’orquestra, i la seva mare, de qui rebé la primera formació musical, pianista El 1946 ingressà al Conservatori de París i dos anys després obtingué el primer premi de música de cambra, abans de guanyar el de piano 1949 Debutà com a pianista a Barcelona el 1951, i el 1952 fou finalista del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica L’any següent es presentà a Nova York amb l’estrena del Concert per a piano d’A Jolivet El 1967 inicià la seva formació com a director d’orquestra, i el 1976 fou nomenat responsable musical i director de l’Orquestra de Cambra de Viena En 1980-86…