Resultats de la cerca

Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…

Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000…

Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…

El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’…

Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics…

En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’…

L’apendicitis consisteix en la inflamació de l’apèndix cecal, és a dir, la prolongació intestinal que neix al cec, o primera porció de l’intestí gros, i no desemboca en cap òrgan o teixit L’apendicitis sol evolucionar de manera aguda, i en aquest cas es manifesta sobretot amb dolor abdominal, vòmits, febre i impossibilitat d’estendre els membres inferiors Tanmateix, de vegades s’estableix de manera crònica originant molèsties vagues o dolors difusos a l’abdomen Davant la sospita d’apendicitis, habitualment hom procedeix a obrir quirúrgicament la cavitat abdominal i, en cas…

La funció del pàncrees comprèn dos aspectes molt diferents D’una banda, té una funció exocrina, és a dir, de secreció externa, ja que hi elabora substàncies que formen part dels sucs digestius que se secreten a l’intestí prim, com ja es detalla en el capítol dedicat a l’aparell digestiu De l’altra, té una funció endocrina important, ja que elabora dues hormones la insulina i el glucagó La insulina és una hormona proteica formada per 51 aminoàcids, elaborada per les anomenades cèllules β, situades en unes acumulacions cellulars pancreàtiques que reben el nom d’ illots de Langerhans , que estan…