Resultats de la cerca

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller…

Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes…

Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i…

Vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana , té l’origen en l’empresa Enciclopèdia Catalana, SA 1965, posteriorment Enciclopèdia Catalana, SAU, a la qual s’afegiren tot un seguit d’empreses adquirides o creades amb posterioritat, com laGalera , Text, Diccionaris de l’Enciclopèdia i Geo-Estel Té participació en altres empreses, entre les quals hi ha Tàndem Edicions i Edicions 62 , que fins el 1971 estigué vinculada empresarialment al projecte Es dedica a la publicació en català d’obres de tipus i de temàtica diversos Cal…

Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix, sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca, oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó…

Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà…

L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…

El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62…