Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Carlo Emilio Gadda
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements lingüístics…
Josep Elias i Cornet

Josep Elías
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, narrador i traductor..
Publicà en castellà Lejos de casa 1967 i Cruzar una calle para escaparse de casa 1968, reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època Després de 20 boyards papel maíz 1974, no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar 1971, premi Carles Riba 1970, sense modificar la tònica dels anteriors reculls Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra 1976 encetà un to més irònic i meditatiu Conreà també la novella amb…
,
cantata
Literatura
Música
Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu o continuo
, alternant amb recitatius i cors.
La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…
música de Maó
Música
Música desenvolupada a Maó (Menorca).
En el seu passat musical destaca amb força la importància del gènere líric, cultivat ja des del segle XVIII amb les primeres representacions d’opereta italiana i francesa La construcció, el 1829, del Teatre Principal proporcionà a la ciutat un marc incomparable que durant tot el segle XIX acollí la celebració de llargues temporades d’òpera, sempre a càrrec de companyies italianes Ja al segle XX, i sobretot a partir de la crisi econòmica de la dècada dels anys vint, l’activitat operística perdé força, però no desaparegué gràcies a l’Orfeó Maonès, entitat creada el 1890 i que, malgrat la seva…
Emmy Loose
Música
Soprano txeca.
Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival Internacional…
Aleksej Aleksandrovic Nikolajev
Música
Compositor i escriptor musical rus.
Es graduà a la facultat d’història de la Universitat de Moscou el 1953, i després al conservatori, del qual fou nomenat professor de composició el 1959 Fou secretari del Consell de la Unió de Compositors de l’URSS La seva música es distingeix pel seu caràcter viu i per la calidesa emocional Les melodies són remarcables per la simplicitat i l’encant líric que posseeixen El seu sentit harmònic està íntimament lligat a la tradició russa, tot i que la qualitat expressiva de l’obra és clarament contemporània Escriví articles i estudis en la premsa especialitzada i en revistes i diaris…
Manuel Manrique de Lara y Berry
Música
Crític musical i compositor murcià, difusor de les idees wagnerianes.
Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…
Félix Máximo López
Música
Organista, compositor i teòric castellà.
Fou organista de la capella reial des del 1775, i el 1805 ocupà -en el mateix centre- el càrrec de primer organista com a successor de José Lidón A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven obres per a orgue, majoritàriament per a les funcions litúrgiques, que són versos, falsos bordons, sonates, caprichos i fugues, en un estil a cavall del Classicisme vienès i l' stile antico Les sonates de diversos moviments d’estil clàssic i les variacions de melodies hispàniques constitueixen les obres conservades per a clavicèmbal L’esmentada biblioteca conserva també el seu tractat…
Rafael Martínez i Valls
Música
Compositor valencià.
Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor 1930, L’àliga…
Art Farmer
Música
Trompetista nord-americà.
Installat a Los Àngeles, a partir del 1945 formà part successivament de les big bands de Benny Carter i Lionel Hampton, i dels conjunts de Joe Turner, Wardell Gray i Hampton Hawes, entre d’altres El 1953 es mudà a Nova York, on treballà als grups d’Horace Silver i George Russell Juntament amb Benny Golson, el 1959 formà un sextet anomenat The Jazztet Alhora, Farmer començà una transició gradual de la trompeta cap al fiscorn El 1962, un cop desfet The Jazztet, coliderà un quartet amb Jim Hall, i el 1968 s’installà a Viena, on, fins el 1977, treballà a l’orquestra de la ràdio austríaca A partir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina