Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
Santa Coloma de Gorgonçana (Esparreguera)
Art romànic
El 964 Sança donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Santa Coloma del terme del castell d’Esparreguera, a més d’un alou i un molí que hi tenia El lloc “ ubi dicunt Gorgoncana ” és documentat el 1067, quan l’ardiaca Umbert i el seu germà Gerbert donaren uns béns que tenien a Santa Maria de Montserrat El 1076 és esmentada l’església de Santa Coloma de la Gorgonçana quan Guerau Alamany i sa muller Ermeniarda donaren a Santa Maria de Montserrat l’alou de Gorgoncana ad Sancta Columba El 1101 hi havia, a més, un mas El 1205 Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’…
Santa Maria de Viver (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Viver de Segarra, indret documentat per primera vegada l’any 1098 Actualment és un edifici neoclàssic, però té uns precedents molt més antics El que podria ser el primer esment de l’església es troba en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat el 1119, on s’establí que tot el seu alou que tenia al castell de Viver, amb tots els drets, passés a la catedral d’Urgell, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona amb les seves pertinences Es tenen referències directes de l’església parroquial de Viver des de l’any 1183, en què…
Sant Esteve de Cercedol (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…
Sant Salvador de la Calçada (Gelida)
Art romànic
Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau percep tots…
Sant Jaume (Barcelona)
Art romànic
Les primeres notícies de l’església daten del final del segle X, i segons Carreras Candi, ja existia l’any 985 De l’any 992, tenim la deixa que féu la monja Aurúcia “ ad domum Sancti lacobi qui est in Barchinona ” d’una terra a Granada del 1011 data el llegat de dues unces d’or que féu el prevere Guilarà abans de marxar en peregrinació cap a Santiago de Compostella, a la Casa de Sant Jaume “ in suo edifitio aut in libro, ubi plus necesse fuerit ” finalment, assenyalem que a l’altar de Santa Maria de l’esmentada església es llegí, l’any 1021, el testament sagramental del potentat…
música d’Astúries
Música
Música desenvolupada a Astúries.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i…
Santa Digna (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra…
Sant Salvador o Santa Maria de Malagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou la parròquia del terme del castell de Malagastre, que cal situar al lloc d’Antona, en un tossal a la dreta del Segre L’any 1018 el comte Ramon Borrell de Barcelona, tutor del comte Ermengol II d’Urgell, féu donació juntament amb la seva esposa Ermessenda al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’espluga prop del castell de Malagastre, perquè els monjos hi bastissin una església en honor de sant Salvador Sant Salvador de Malagastre apareix esmentada entre les possessions de Sant Serni en l’acta de consagració d’aquest cenobi del 1040 És probable que…
Carl André
Escultura
Escultor nord-americà.
Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a Primary…
Jan Patocka
Filosofia
Filòsof txec.
Juntament amb Masaryk, és la figura principal de la filosofia txeca del s XX La difusió de la seva obra fou més aviat pòstuma a causa de les prohibicions dels nazis i després del govern comunista txec Privat d’exercir la docència, en vida només publica la seva tesi doctoral Prirozeny svét jako filosoficky problém ‘El món natural com a problema filosòfic’, 1936 Fou el portaveu del moviment de protesta Carta 77, i morí en un interrogatori policial a propòsit de l’esmentat manifest Hom pot dir que la seva filosofia és una síntesi entre Husserl i Heidegger Proposa una fenomenologia asubjectiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina