Resultats de la cerca

El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…

Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix…

L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al rerepaís Bages…

Situació Aquesta estació arqueològica medieval és situada al costat mateix de l’església parroquial de Sant Mateu, a l’interior d’un cobert, emprat actualment com a petit museu d’eines pròpies del camp Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Necròpoli Una de les sepultures que constitueixen l’estació, la més interessant de quantes hi ha al Bages A Lajarín Una de les interessants sepultures que constitueixen la millor mostra de necròpoli que hi ha al Bages A Lajarín Es tracta de la millor mostra de necròpoli de tombes antropomorfes excavades a la pedra que hi ha al Bages, i presenta un estat de…

Situació Un detall de la façana de ponent on és visible una part de l’obra romànica primitiva i una porta amb llinda, tapiada F Tur Pontós, cap del seu terme municipal, és situat en una petita vall, a l’interfluvi del Fluvià i la Muga L’església és al costat nord-oriental del poble, a la part més enlairada Mapa 258M781 Situació 31TDG933707 Per la carretera N-II des de Barcelona i Girona cap a Figueres i la frontera, un cop passat Bàscara es troba, a mà esquerra, el camí que porta a Pontós, que és a 2 km Història El lloc de Pontós és esmentat en un document de 31 de maig de 979, pel qual l’…

Aquest castell presideix el poble de les Pallargues La primera referència d’aquesta fortalesa es remunta al 1040, quan en la segona consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirma la possessió per part de l’església d’Urgell del castell de Guissona, dins el terme del qual hi havia, entre d’altres, el castellum Espalargi Diversos documents del segle XI esmenten el castell de les Pallargues L’any 1061 Bernat, bisbe d’Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues, a diversos llocs El 1315 era senyor de les…

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des dels alzinars…

L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als Països Catalans…

La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928 Aquesta…

Situació Dues tombes excavades a la roca situades al nord-oest de la masia de Corregó ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada dalt de la Serra Noguera, a llevant de Corregó, a la banda oriental del camí que comunica la Portella amb Corbins, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 23-14 359 Situació 31TCG061214 Necròpoli Es tracta d’una necròpoli localitzada l’any 1978 per Josep-Ignasi Rodríguez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que va comprovar l’avís donat per l’encarregat de la finca Corregó, ja que havien estat trobades dues tombes en les obres d’arranjament del camí…