Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre Limita a l’E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre al S i el SW amb les terres de Gandesa al NW amb Vilalaba dels Arcs al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines la Fatarella Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre 565 m situades al S del municipi, i als meridionals de les muntanyes de la Fatarella 545 m, al…

Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna 22 focs a Palau-sator, 11…

Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…

El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…

Fàbrica de puntes Corral de comèdies del segle XVII i convent de dominics s XVI

Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de material…

És cap de municipi d' Aïnsa i Sobrarb Fou capital de l’antic territori de Sobrarb al segle XI Conserva una església romànica del segle XII i part dels murs medievals i del castell residencial Fou incendiada per les tropes de Felip V durant la guerra de Successió

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de Guardiola Bages…

Té fortes influències de l’art occidental i de l’art bizantí rus Bé que hom construí alguna església preromànica, com la dels sants Fèlix i Adaucte a Cracòvia 966, les primeres manifestacions importants de l’art polonès daten d’època romànica És en aquest moment que els monjos cistercencs d’origen francès fundaren nombrosos monestirs, que tingueren una gran influència, mentre s’estenia també la de les construccions fetes pels ordes militars alemanys de les construccions romàniques cal esmentar l’església de Kościół Mariacki a Cracòvia El primer edifici purament gòtic és la catedral de…