Resultats de la cerca
Es mostren 1375 resultats
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV, sobre qüestions…
Sant Esteve de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
L’actual església del poble de Comabella, al sector meridional del terme, és un edifici modern, amb una llinda que porta la data de 1818 Tanmateix, els orígens d’aquest temple són molt més antics, si tenim en compte que el lloc de Comabella és conegut des de l’any 1064 i que el 1069 ja hi ha documentada una església, dita de Sant Just, potser l’antic titular del temple L’església de Sant Esteve no és esmentada amb seguretat fins l’any 1162, que apareix en una butlla papal entre les esglésies dependents de la canònica de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació amb la canònica d’Àger es confirma en…
Sant Andreu i Sant Guillem de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Aquesta església, que centra el poble de Sant Guim de la Rabassa, al sector de migdia del terme, es degué construir a mitjan segle XI, quan es procedí a organitzar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Sant Guim ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on se’n fa esment amb els noms de Sancto Guilemo i Sancto Guillelmo L’existència de l’església i el poble de Sant Guim està molt ben documentada durant tota l’edat mitjana En un moment que es desconeix, l’antiga parròquia de Sant Guim deixà de tenir aquesta categoria i, igual que la…
Claudi I
Història
Emperador romà (41-54 dC).
Fill de Drus i germà de Germànic , a la mort de Calígula no restava dins la família Júlia cap successor Els pretorians escolliren Claudi, membre de la família Clàudia i germà de Germànic , que sempre s’havia mantingut al marge de la política Home ja madur i dedicat de ple a la història, demostrà una plena capacitat en el govern Intentà tornar al programa d’August fugint de la monarquia absoluta i assegurant-se la confiança del senat i de l’exèrcit Restaurà la censura, no operant durant mig segle, i prengué, els primers anys de govern, mesures repressives contra les doctrines…
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII…
Ares dels Oms
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià; al límit amb Aragó i amb Castella, la frontera segueix, a molt poca distància, i al sud, el curs del riu d’Arcos.
El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força…
mercer | mercera
Oficis manuals
Botiguer de teixits de seda i teles.
A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 juntament amb altres oficis El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells julià i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica de la…
Confederación Española de Organizaciones Empresariales
Economia
Organisme cúpula de les organitzacions i associacions patronals de l’Estat espanyol, fundat pel juny del 1977.
N'han estat presidents, fins el 1984, Carles Ferrer i Salat i, posteriorment, José María Cuevas fins el 2007, en què fou substituït per Gerardo Díaz Ferrán, reelegit en el càrrec a l’abril del 2009 El seu ideari es basa en la defensa de la lliure empresa, el benefici, l’economia de mercat i el treball La integren diverses organitzacions, algunes de caràcter sectorial i d’altres de caràcter territorial com ara el Foment del Treball Nacional organització que de 1995 a 2006 n'ocupà una vicepresidència, que reprengué el 2008 i la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa CECOT, representants…
Cadena COPE
Cadena radiofònica propietat, en la seva majoria, de la Conferència Episcopal Espanyola, de les diòcesis d’àmbit espanyol i de dos ordes religiosos.
Sorgí, inicialment, d’una xarxa d’emissores parroquials i diocesanes que, a partir dels anys seixanta del s XX, es constituïren com a Cadena de Ondas Populares Españolas L’emissora s’autoproclama catòlica i se situa en el marc de les finalitats generals de l’Església i, concretament, de la seva presència evangelitzadora en l’àmbit de l’opinió pública Tot i això, ha optat per una programació generalista i comercial Segons la primera onada del 2009 de l’Estudi General de Mitjans EGM, ocupa el tercer lloc de les emissores més seguides a l’Estat espanyol, després de la Cadena SER i Onda Cero, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina