Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
Cèlia Artiga i Esplugas
Educació
Mestra d’ensenyament primari.
Estudià a l’Escola Normal de la Generalitat, a la segona promoció del pla professional Treballà durant 42 anys a l’escola pública, excellint en la seva tasca com a mestra parvulista Amb Montserrat Correig, Àngels Ollé i altres mestres, promogué, a Reus, una de les primeres escoles d’estiu d’àmbit territorial Ho feu des de la Secció de Pedagogia del Centre de Lectura Dirigí grups de treball i organitzà trobades de mestres Durant 10 anys, cada mes reunia grups de mestres per a crear i construir material didàctic Participà en cursos de formació permanent i escoles d’estiu fins i tot…
Mississauga
Ciutat
Ciutat de la província d’Ontario, Canadà, al SW de Toronto.
Si bé anteriorment era suburbi residencial de Toronto, s’ha convertit actualment en important centre industrial, amb construccions aeronàutiques, motors i turbines, derivats del petroli, cautxú i acer, material de construcció, plàstics, ciment, articles d’esport i material d’arts gràfiques Disposa d’installacions portuàries i connecta amb tres principals vies fèrries S'hi troba emplaçat l’aeroport internacional de Toronto, que és el que enregistra un moviment més gran del Canadà
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…
trencament de simetria
Física
Fenomen pel qual fluctuacions infinitesimals d’un sistema proper a un punt crític en determinen l’evolució en travessar una transició de fase; típicament, la transició ocorre entre un estat desordenat, o amb certa simetria (per exemple, rotacional), a un sistema més ordenat o amb menys simetria.
Un exemple en matèria condensada és el trencament de simetria que es dóna quan un material ferromagnètic és refredat per sota de la temperatura de Curie, moment en què el material adquireix una magnetització en una direcció espacial particular Arguments similars s’apliquen en altres casos, com ara en cosmologia, per a explicar l’abundància actual de matèria respecte de l’antimatèria Pels treballs en aquest darrer camp, YNambu rebé el premi Nobel de física 2008
tintura
Indústria tèxtil
Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres…
aïllador
Electrònica i informàtica
Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors.
Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que un aïllador de porcellana…
esventar-se
Construcció i obres públiques
Esquerdar-se un material per l’acció d’agents externs.
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…
particulat | particulada
Dit de la substància, el material, etc, constituït de partícules.
copió
Cinematografia
Còpia positiva de tot el material impressionat en una filmació.
Amb els plans del copió, acceptats com a bons pel director, hom munta la còpia de treball còpia 2 5
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina