Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
tríton
Música
Nom que rep l’interval melòdic o harmònic de 4a aug pel fet d’estar format per tres tons sencers.
Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al…
contrafacció
Música
Procediment pel qual se substitueix el text original d’una obra vocal per un text nou.
Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique…
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…
variació
Música
Principi compositiu basat en la modificació d’una idea musical.
També es refereix a una forma musical basada en l’aplicació continuada d’aquest principi Atès que el desplegament de la forma musical manté un equilibri entre unitat i varietat, entre recurrència i novetat, la variació és un principi compositiu essencial de la música i engloba des dels petits canvis en una repetició fins a la producció, per derivació, d’un nou material La presència, en diferents graus, de la variació en els models formals més elementals com el període, la sentence , la forma binària i la ternària documenta el caràcter fonamental d’aquest procediment, caràcter que s’accentua…
Marianne Fritz
Literatura
Escriptora austríaca.
Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura…
Burt Bacharach

Burt Bacharach (1972)
Música
Cantant, compositor, arranjador i instrumentista nord-americà de música pop.
De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on…
,
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…
José Mariano Elízaga Prado
Música
Compositor, teòric, pianista i organista mexicà.
Considerat un nen prodigi de la música, estudià al Colegio de Infantes de la catedral de Mèxic i posteriorment tornà a la seva ciutat natal, on fou alumne de José María Carrasco L’any 1799 obtingué la plaça de tercer organista al Colegio de San Nicolás El 1823 publicà una reeixida obra didàctica, Elementos de música , un dels primers textos didàctics del Mèxic independent L’any següent fundà, juntament amb José Antonio Gómez, la Sociedad Filarmónica Mexicana, des d’on promogué la música de Mozart i Beethoven arreu del país L’any 1826 obrí la primera impremta de música profana de Mèxic Entre…
Josep Antoni Martí
Música
Mestre de capella i compositor català.
El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires…
Pietro Nardini
Música
Violinista i compositor italià.
Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels elements…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina