Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
Tipus i models de danses tradicionals
Els balls descobreixen aspectes de la societat que els balla, i n’expliquen la moral, les relacions socials, les formes artístiques, etc El ball és una expressió comunitària, feta en la comunitat i per a ella És també un gran aparador per al lluïment, l’exhibició personal o de grup Joan Soler i Amigó ho assenyala “El ball i la dansa són l’expressió corporal personal i comunitària més plena, de festa i alegria, de dol, de propiciació, de representació, de joc, de gatzara, íntimament lligada amb la gestualitat, la música i el ritme” En definitiva la dansa explica, ensenya, mostra, celebra i…
La flora i el poblament vegetal de les estepes i les praderies
El pes de la història compartida Tota una sèrie de testimonis geobotànics i paleogeogràfics demostren clarament que entre les estepes americanes i eurasiàtiques per no parlar de les neozelandeses, separades avui per grans distàncies, es produïren intercanvis d’espècies animals i vegetals en diferents moments de la història del planeta, fet que implicaria l’existència d’un lligam geogràfic temporal La relativa joventut de la vegetació estepària Com a conseqüència del retrocés de les aigües als indrets de l’actual estret de Bering i les àrees adjacents, durant els períodes de regressió marina…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
Franz Peter Schubert
Música
Compositor austríac.
Vida Franz Schubert fou el quart fill d’un mestre d’escola establert al barri vienès de Himmelpfortgrund A sis anys, començà a estudiar a l’escola del seu pare, del qual també rebia classes de violí, mentre el germà gran, Ignaz, li ensenyava a tocar el piano Els seus dots musicals molt per sobre del normal començaren a fer-se evidents i esdevingué alumne de Michael Holzer, organista de Liechtental Segons Ferdinand, un germà de Schubert, Holzer comentà "Sempre que li vull ensenyar alguna cosa nova, ja la sap" En aquell temps Franz ja escrivia les seves primeres obres, i quan es presentà a les…
Robert Alexander Schumann
Música
Compositor alemany.
Vida Robert Schumann nasqué i visqué la primera infantesa en un ambient molt favorable per a la cultura literària el seu pare era llibreter, traductor d’obres angleses i autor d’algunes novelles Ja de molt petit rebé lliçons de música i demostrà aptituds per a la composició amb la creació d’algunes petites peces En els temps d’estudi al Gymnasium de Zwickau concebé projectes ambiciosos grans obres corals i òperes, però també s’interessà per la creació literària De la seva ploma sortiren escrits a imitació de JChF von Schiller o Jean Paul JPF Richter, i també un diari personal on escrivia…
Anglada-Camarasa i els postmodernistes de París
D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…
La ciutat dels morts
L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…
Marroc

Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…
Transports 2010
Transports
Aeronàutica L’aviació comercial a Catalunya L’aeroport de Pirineus-la Seu d’Urgell ja estava operatiu al principi d’any per a l’ús d’avions privats i emergències © PTOP / Generalitat de Catalunya L’any 2010 es van obrir al trànsit aeri dos aeroports el de Pirineus-la Seu d’Urgell, per a avions privats i d’emergències, que es va inaugurar el 4 de gener, després de ser rehabilitat, i el de Lleida-Alguaire, que es va inaugurar oficialment el 17 de gener El 5 de febrer següent, Vueling va realitzar el primer vol a París des d’aquest darrer aeroport, amb un Airbus 320 en què viatjaven 165…
La modernització agrària
Des de mitjan anys seixanta i durant la dècada dels setanta, l’agricultura dels Països Catalans va patir una profunda transformació tècnica i econòmica Aquesta mutació va consistir, d’una banda, en l’increment de les seves connexions i la seva dependència amb la resta de sectors productius indústria i serveis financers i, de l’altra, en la progressiva reducció del seu pes dins l’activitat econòmica global Aproximació a la localització territorial de les agricultures dels Països Catalans Distribució dels conreus i altres usos del sòl al final dels anys setanta Els 6,9 milions d’hectàrees de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina