Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…

Situació i presentació El terme municipal de Tarrés, de 13,08 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb la Conca de Barberà Limita amb el terme de la Conca de Barberà de Vimbodí al SE, i amb els garriguencs de Fulleda al N i Vinaixa a l’W El poble de Tarrés és l’únic nucli de població del terme El territori d’aquest municipi és accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Tallat tossal de Ràfols al NW, 659 m la serra de Vilobí, a llevant, 675 m Es troba a la divisòria d’aigües entre el Segre —al sector septentrional hi ha la capçalera de la vall dels…

Situació i presentació El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2 d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers N, la Vilella Alta E, Gratallops SE, el Lloar S i la Figuera W Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa al SE, i més avall corre en direcció N-S aleshores fa de límit oriental amb Gratallops, després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant 645 m a l’extrem NE, als…

Situació i presentació El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita amb els termes de Bellmunt del Priorat S, Falset SE, Porrera E, Torroja del Priorat NE, la Vilella Alta N, la Vilella Baixa N i NW, el Lloar W i el Molar SW, i està situat entre el riu de Montsant que forma el límit occidental i el riu de Siurana en part límit oriental i meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori, i és accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís de Montsant Diversos barrancs de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova, de la Vall dels Socarrats drenen el territori…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

Situació i presentació Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta N, Argentera E i Colldejou S, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament formà part de la baronia d’Escornalbou El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou al voltant dels 700 m dins el terme i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre El poble…

La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també…

Situació Detall dels capitells de la portada, tots dos de composició absolutament diferent però decorats amb motius vegetals ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Margarida és ocupada actualment pel cementiri de la població de Santa Magarida i els Monjos, que arribà a ocupar la nau de l’església, arruïnada, amb grups de nínxols Mapa 35-17447 Situació 31TCF885746 Actualment, l’edifici és abandonat, i en un estat de deteriorament progressiu, indigne de la seva categoria arquitectònica Per a anar-hi cal prendre un camí que surt del poble dels Monjos, en direcció sud, que porta a…

Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…

Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…