Situació
Planta de Santa Maria de Vilanova de Sau, a escala 1:200, de l’església amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular.
M. Anglada
Vilanova de Sau es troba a 559 m d’altitud en una vall que encaixa la cinglera dels Munts i de Puigdefar a ponent i les serres que limiten amb la vall de la riera Major a llevant. L’església parroquial de Santa Maria es troba a l’extrem de tramuntana de la població, al final del carrer principal. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 49,3 —y 44,4 (31 tdg 493444).
Hom hi pot anar des de Vic per la carretera del pantà de Sau. S’hi arriba en 15 km. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava situada als alts contraforts de les Guilleries, dins l’antic terme del castell de Cornil, i després, quan desaparegué, en el de la vall de Sau o a Sau, i concretament al lloc de Vilanova. Inicialment ja fou església parroquial, i fins a l’actualitat ha mantingut aquestes funcions.
El terme del castell de Cornil i del lloc de Sau es documenten a partir de l’any 917, quan Guidiscle i la seva muller Bulgara i Ofili vengueren a Esclua una casa amb pati i hort, situats al comtat d’Osona, al terme del castell de Cornil, a la vila de Sau. Aquest mateix any i el següent el mateix Esclua feu altres compres al castell de Cornil, algunes de les quals se situen a la vall de Sau.
L’església de Santa Maria de Vilanova ja amb funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies, datable entre els anys 1025 i 1050, on figura amb el nom de Santa Maria de Vilanova amb la sufragània de Sant Andreu de Bancells. En una altra llista anterior al 1154 les seves sufragànies eren Sant Romà de Sau i Sant Pere de Castanyadell.
L’edifici antic fou substituït per un altre al final del segle XI i aquest al llarg del temps ha sofert moltes modificacions. El segle XVI fou construïda una capella a cada banda. La del Roser, que porta data de l’any 1589, s’ha conservat, bé que la de mà dreta desaparegué l’any 1870 per donar cabuda a tres capelles en sèrie, que donen la impressió d’una segona nau. El temple perdé també la seva entrada romànica. Li foren afegits un portal nou i un campanar a ponent. Hom modificà la teulada, l’absis i la volta.
Actualment el temple continua tenint culte com a parròquia i l’edifici es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)
Església
L’edifici és d’origen romànic, bé que actualment, com ja hem apuntat, es troba molt modificat i reestructurat posteriorment amb un conjunt d’obres, de les quals la més patent és el sobreaixecament de tota la nau i l’absis, a causa de l’ampliació d’una nau lateral al cantó de migjorn i d’un cos al de tramuntana.
La construcció original, datable dins la segona meitat del segle XI, és d’una sola nau, coberta amb una volta de canó seguit, capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un plec molt profund que fa la degradació.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, l’única que es conserva de l’obra original. L’exterior de l’absis ha estat ornamentat amb tres bandes de set arcuacions cegues, separades per dues lesenes i rematades per un fris de dents de serra. Aquesta decoració segueix per la façana de tramuntana fins a la cantonada de la façana de ponent. A aquesta hi ha, o almenys s’hi endevina, el perfil originari dels dos vessants a un nivell més baix, que s’entregaven al mur del campanar. Aquest avui és de planta quadrada, bé que originàriament devia ésser d’espadanya. En aquesta façana hi ha la porta d’entrada al temple, neoclàssica.
En tot l’exterior no hi són apreciables altres restes romàniques, tot i que és de suposar que a la façana de migjorn, en l’espai comprès entre les voltes de rajol de la nau lateral afegida i la teulada, hom descobrí el fris que segueix sobre les arcuacions cegues que ressegueixen de ben segur com en la façana oposada. Un bon agençament de tot l’edifici es podria encaminar a recuperar els elements romànics avui dia ocults.
El tipus d’aparell solament és observable des de l’exterior. No té cap mena de revestiment, com passa a l’interior, i consisteix en carreuons ben rejuntats amb morter de calç i que queden molt diferenciats amb els de les èpoques posteriors, a les quals pertanyen les parets sobrealçades, que són fetes amb pedres irregulars i junt gairebé sec. Malgrat totes les modificacions, el conjunt es manté molt ben conservat i presenta unes excel·lents condicions de rehabilitació o agençament interessants. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja Parroquial en 1945-52, núm. 64.
- Antoni Pladevall: Les Guilleries: Síntesis histórica y evolución demográfica, “Ausa”, vol. III (1958-60), Vic, pàgs. 339-340. (DAG)