Resultats de la cerca

És un important centre agrícola i comercial del país

Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín

De nom de naixement Ezekiel els anys setanta s’africanitzà el nom, procedia d’una família humil Es graduà en magisteri el 1940 i treballà en una escola per a cecs 1941-45, però fou obligat a abandonar l’ensenyament per la seva oposició pública a l’ apartheid Posteriorment estudià lletres a la Universitat de Pretòria per correspondència i es graduà el 1956 Els anys 1955-57 fou editor de la revista Drum Exiliat el 1957, visqué primer a Nigèria i posteriorment a Europa i als Estats Units, on es doctorà a la Universitat de Denver el 1968, de la qual també fou professor de…

Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…

Fill d’un dirigent de l’ African National Congress ANC condemnat el 1964, juntament amb Nelson Mandela , el 1956 s’afilià a aquest moviment Secretari de l’African Student’s Association ASA el 1961, l’any 1966 es graduà en economia a la Universitat de Sussex Gran Bretanya, i el 1970 tornà a l’Àfrica, on treballà per l’estructuració de l’ANC des de Zàmbia, Botswana, Nigèria i altres països Cap d’afers internacionals de l’ANC el 1989, fou un dels principals negociadors amb el govern sud-africà en el desmantellament de l’ apartheid El 1994, Mandela el nomenà primer ministre del nou…

Els enfrontaments entre les forces del president Salva Kiir i les lleials a l’ex-vicepresident Riek Machar van continuar, per quart any, per nombrosos indrets del país Els combats han causat desenes de milers de morts i han provocat la fugida de centenars de milers de persones als països veïns, sobretot al Sudan En una guerra en què s’instrumentalitza la pertinença ètnica, ja que Kiir és dinka i Machar és nuer, la violència arriba a “proporcions catastròfiques contra els civils”, segons l’informe del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres Un any abans, el conseller especial…

El president Paul Biya es va enfrontar a una greu crisi a les dues regions anglòfones del país, el Nord-oest i el Sud-oest, que protestaven contra la seva “marginació” En un any preelectoral, i sense que Biya s’hagués manifestat sobre la seva candidatura a la reelecció, la revolta de les dues regions anglòfones va fer trontollar la convivència entre francòfons i anglòfons, el 20% de la població En un gest cap als dirigents locals, el president Biya va ordenar, el 30 d’agost, l’alliberament per decret dels principals caps de la revolta Paul Ayah Abine, Fontem Neba i Agbor Balla, i unes 70…

La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació,  té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del  fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme  o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…

Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…