Resultats de la cerca

Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de Manhattan- o…

Estudià a la New York University i a la Juilliard School El 1934 entrà a la CBS Radio com a director de programes educatius, i el 1938 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la CBS, de la qual fou director principal del 1942 al 1959 Posteriorment es traslladà a Londres, on es dedicà a l’enregistrament i la composició Compongué obres per a la ràdio i la televisió, però fou en la música per al cinema on desenvolupà la seva creativitat i la seva gran capacitat per a descriure estats psicològics complexos Entre les seves composicions cal destacar les bandes sonores de les pellícules Ciutadà…

Estudià amb H Cowell i A Schönberg, i posteriorment collaborà amb J Cage i edità obres de Ch Ives Ha escrit molt per a ballarins com M Cunningham Les primeres obres utilitzaren tècniques dodecatòniques o bé imitaren Ives i A Copland Més tard, les seves composicions passaren a reflectir interessos en cultures no occidentals, i sovint incorporaren instruments d’origen asiàtic Ell mateix construeix instruments capaços de tocar les seves músiques Sempre ha mostrat una preocupació molt particular per l’afinació justa És autor d’òperes com Rapunzel 1954 i obres orquestrals com Pacifika rondo per a…

Fou una figura clau en el desenvolupament de la música simfònica nord-americana i un autor de gran renom Ingressà a la Universitat de Berkeley, on decidí dedicar-se a la música, cap al 1919 Durant el període 1926-29 estudià amb N Boulanger a París Assolí un reconeixement a tots els EUA amb l’estrena de la Symphony 1933 , però la Tercera Simfonia 1939 fou més popular, i és considerada la seva obra mestra Sobretot a partir dels anys quaranta del segle XX, i fins a la seva mort, s’associà amb nombrosos centres universitaris El seu deixeble més cèlebre és William Schuman La…

El 1903 anà a Berlín per a ser concertista de piano, i estu dià composició amb E Humperdinck Retornà als Estats Units el 1907, i fins el 1920 fou director de música a la Hackley School a Tarrytown Si bé les cinc cançons publicades el 1909 denoten la influència del Romanticisme alemany, Griffes continuà experimentant per a definir la seva personalitat artística El 1911 compongué obres que reflecteixen l’impressionisme musical, i en el període 1916-17 l’orientalisme es fa palès a la seva obra També experimentà amb dissonància extrema i tonalitats obscures 3 Poems , opus 9 La Sonata per a piano…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves, tornà a la…

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

S’inicià en la música cantant en locals de la seva ciutat durant l’adolescència A la meitat dels anys trenta formà duo amb el pianista Pete Johnson i el 1938 tots dos participaren en l’històric concert From Spirituals to Swing, celebrat al Carnegie Hall També actuaren en diversos clubs de Nova York Entre les gravacions d’aquesta època destaquen Roll’em, Pete 1938 i Cherry Red 1939 Turner continuà collaborant amb diverses bandes i pianistes, i durant els anys cinquanta obtingué grans èxits, com Chains of Love 1951 i sobretot Shake Rattle and Roll 1954, una de les peces que configurà l’estil…

Estudià piano, i els anys setanta començà a treballar com a pianista i vocalista en diversos grups A partir del 1977 es dedicà només a cantar, i al principi dels vuitanta ho feu al grup vocal de John Hendricks El 1983 gravà un disc a cappella i començà a oferir concerts cantant sense acompanyament, amb la qual cosa assolí una gran popularitat Guanyà premis, aconseguí èxits com Don’t Worry Be Happy i collaborà amb artistes del pop El 1990 mostrà els seus dots d’orquestrador amb el conjunt de deu veus Voicestra El 1995 gravà l’àlbum Paper Music , dirigint i cantant música de JS Bach, WA Mozart…

Fill d’un pastor metodista afroamericà, inicià estudis de dret a la Universitat Rutgers però els abandonà per dedicar-se al teatre Actuà en diverses obres teatrals fins que el 1925 debutà a Nova York amb un concert d’espirituals negres, que ell creia instruments ideals per a fer sentir la veu del poble afroamericà A partir del 1928 feu cèlebre la cançó Ol’Man River Actuà en diverses sales teatrals d’arreu dels Estats Units i hagué d’afrontar els problemes que li provocaren les actituds racistes de determinats sectors socials i del món de l’art Malgrat tot, intervingué en pellícules i…