Resultats de la cerca
Es mostren 1036 resultats
Francesc Muñoz i Ramírez
Geografia
Geògraf.
Format a Barcelona, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i s’especialitzà en urbanisme i disseny d’estratègies territorials És professor a la UAB des del 1995, on dirigeix un màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i l’Observatori de la Urbanització La seva activitat professional comprèn la recerca acadèmica i científica en el camp de la diagnosi territorial i les estratègies urbanes relacionades amb els processos de metropolització el treball docent en diferents programes universitaris, nacionals i internacionals, relacionats amb l’ordenació…
Biblioteca Apostolica Vaticana
Biblioteca pública de l’estat del Vaticà, hereva de la primitiva biblioteca papal.
Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits…
Lluís Alfons Sedó i Guichard
Història
Industrial i polític.
Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera colònia Sedó i alhora inicià una intensa vida política Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 el 1911 en fou president Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya el 1913 i el 1918 i…
Les bríides o molses típiques
Aquesta subclasse comprèn el gruix de les molses, gairebé totes les espècies que en coneixem, i les que presenten els caràcters més típics de les molses, exposats a les generalitats del grup Recordem que tenen el protonema filamentós i relativament durador, amb diverses gemmes que originen caulidis, acrocàrpics en unes espècies i pleurocàrpics en altres Els fillidis tenen gairebé totes les cèllules verdes i molt sovint presenten nervi L’esporòfit té seta, a vegades força llarga, i la càpsula, que presenta una caliptra ben visible, s’obre, típicament, per un opercle i té la boca envoltada per…
Manuel Ballbé i Prunés
Dret
Advocat i jurista.
Catedràtic de dret administratiu de les universitats de Múrcia 1945 i de Saragossa 1953 i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo 1947, La esencia del proceso 1947, Derecho administrativo 1949 i Actos administrativos 1950 La seva…
Josep Maria Camarasa i Castillo
Biologia
Biòleg.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica –fundador i primer president en 1991-93–…
Jaume Vilà i Figueras
Música
Intèrpret de tenora i flautista.
Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques experimentals, etc Fou un…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
Parc de Salut Mar de Barcelona
Medicina
Consorci per a la gestió d’equipaments i la sanitat públics creat al gener del 2010.
Substitueix l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària IMAS, creat l’any 1983, d’acord amb la Llei general de sanitat i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya aprovada l’any 1990 En aquest consorci, la Generalitat disposa d’una representació del 60% i l' Ajuntament de Barcelona del 40% restant El Parc es localitza al litoral de Barcelona, i s’articula al voltant de l' Hospital del Mar de Barcelona Té com a centres assistencials complementaris l’hospital de l’Esperança, el Centre Peracamps i el Centre Fòrum, i l’activitat de recerca és gestionada per l’Institut Municipal d’…
Pla Territorial de les Terres de l’Ebre
Pla territorial parcial aprovat el 2001 per al conjunt de les terres de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i modificat parcialment l’any 2003.
L’objectiu d’aquest pla territorial és aconseguir el desenvolupament econòmic i social dels territoris assegurant criteris de sostenibilitat Amb aquesta finalitat, el pla planteja una sèrie de mesures estructurals i estratègiques de l’organització del territori i fixa el marc de referència per a la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana PGOU i el desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN La major part de les mesures proposades al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre busquen contrarestar l’envelliment demogràfic, especialment a les comarques de la Ribera d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina