Resultats de la cerca
Es mostren 720 resultats
Valentín García Yebra
Lingüística i sociolingüística
Filòleg lleonès.
Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…
Llàtzer Ferrer
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…
Antoni Peyrí i Aulèstia
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 i estudià a Reus, Escornalbou i Girona, on fou ordenat 1793 El 1795 arribà a Veracruz Mèxic Durant uns mesos estigué al Collegi de San Fernando de la ciutat de Mèxic El 1796 passà a San Francisco Califòrnia, on li fou confiada la missió de San Luis Obispo El 1798 li fou encomanada la missió de San Luis Rey, que dirigí durant 34 anys És considerat el fundador i director d’aquesta missió, que arribà a ser la més gran de tot Amèrica Entre 1798 i 1831 hi foren batejats 5 295 indis La missió començà amb 162 caps de bestiar i 600 ovelles, i el 1831 ja tenia 26 000 caps de…
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
repoblament
Història
Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies Mentre a…
Joan Capeille
Historiografia catalana
Historiador, erudit i escriptor.
Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el paper i la…
art gallec
Art
Art desenvolupat a Galícia.
De la prehistòria, destaca la cultura dels castres , a l’edat del ferro La romanització, tardana, hi produí vies de comunicació, termes, etc, i enllaçà amb l’art paleocristià pintures murals de Santalla de Bóveda L’arquitectura visigòtica Santa Comba de Bande i la mossàrab San Miguel de Celanova ocupen l’etapa preromànica El camí de Sant Jaume fou la causa de la introducció del romànic a Galícia Hi foren bastides nombroses esglésies de pelegrinatge, la culminació de les quals és la catedral de Santiago de Compostella El gòtic, difós pels ordes mendicants, es reflectí sobretot en els castells…
Pasqual Esclapers de Guilló
Història
Literatura
Historiador, escriptor i llibreter.
La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del…
cambra
Història
Assignació de terres o rendes a benefici dels priors i dels mestres feta per les assemblees dels ordes militars.
Així, l’antiga batllia templera de Miravet, en ésser incorporada a l’orde de l’Hospital, esdevingué cambra del castellà d’Amposta, i les comandes de Corbins, Gardeny, Barberà i les cases antigues de Lleida esdevingueren a mitjan s VI les quatre cambres del gran prior de Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina