Resultats de la cerca

Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…

Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’ambdós rius al…

Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla…

La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit Colorado i Williams…

Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional…

Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades S i Vallclara E, i a les Garrigues, els de Vinaixa NE, l’Albi N, i la Pobla…

El comerç de cereals 1939-1953 L’intervencionisme franquista sobre les produccions, els preus i la distribució va ser especialment intens a l’agricultura, i això generà també un actiu mercat negre, malauradament només conegut de manera parcial Un dels objectius essencials de la política agrària del primer franquisme va ser assolir l’autoabastament alimentari de la població L’autarquia agrària va manifestar-se, en primer lloc, en l’adopció d’una política orientada a potenciar la producció de cereals panificables, mitjançant un conjunt de normes que començaren afectant el blat i que…