Resultats de la cerca
Es mostren 910 resultats
surf sense planxa
Esport
Surf que hom practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l’ajut d’unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l’aigua.
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…
martinet

Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…
agitador
Tecnologia
Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.
Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…
Jocs Olímpics de Lillehammer 1994
Esport general
XVII Jocs Olímpics d’Hivern, celebrats a la localitat de Lillehammer (Noruega) del 12 al 27 de febrer de 1994.
Trencaren el cicle de quatre anys i tingueren lloc només dos anys després dels últims Albertville per evitar, a partir d’aleshores, que coincideixin amb els jocs d’estiu Hi participaren 66 països i més de 2000 esportistes Al llarg dels jocs, però especialment en la inauguració i la clausura, hom féu diversos actes de solidaritat i de recordatori de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb una menció especial al setge que vivia la ciutat de Sarajevo seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1984 Els jocs es presentaren també com els de la consciència ecològica, tal i com es feu palès amb…
Venanci Vallmitjana i Barbany
Escultura
Escultor, germà d’Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona 1830/33 — 1905).
Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Santa Coloma d’Arsèguel
Art romànic
Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell Aquest traspàs…
Albert Ràfols i Casamada

Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Literatura catalana
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…
,
Josep Maria de Casacuberta i Roger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i editor.
Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una Memòria dirigida al…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina