Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
Mariana von Martínez
Música
Compositora, cantant i clavecinista austríaca, descendent d’espanyols.
Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…
Sodalitium Pianum
Associació secreta romana, fundada per Umberto Benigni el 1909 i posada sota l’advocació de sant Pius V, que aplegava persones i grups autodenominats integralment catòlics, amb vista a recollir informació sobre l’ortodòxia i la disciplina de catòlics sospitosos de Modernisme
.
Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913 en sorgí una…
Qüestió Romana
Història
Nom donat al conjunt d’esdeveniments polítics de mitjan s XIX que culminaren amb l’ocupació i la supressió dels Estats Pontificis per Víctor Manuel II d’Itàlia (1870).
Bé que des de la Revolució Francesa hi hagué un corrent a Itàlia que propugnava la secularització dels béns eclesiàstics —i, amb ells, la dels Estats Pontificis, dels quals Roma era la capital—, la qüestió no esdevingué seriosa fins a la revolució del 1848, que menà a la proclamació de la República Romana 1849 Esclafada aquesta i restaurat el poder papal, Pius IX adoptà una política reaccionària, hostil a la possibilitat que la unificació italiana es produís sota la corona de Savoia Risorgimento , que volia absorbir els seus estats, i això el féu dependre de la protecció de Napoleó III de…
fórmula
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.
Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules…
Santa Maria de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any…
Santa Maria d’Aguilar (Graus)
Art romànic
El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual…
Francesc de Pau i Amorós
Història
Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII.
Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384 El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX A Roma fou…
Pere Serra
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat…
Ramon de Torroella
Cristianisme
Primer bisbe efectiu de Mallorca.
Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles papals per a…
Sant Salvador de Claravalls (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Claravalls, a 337 m d’altitud, és situat a llevant del tossal d’Espígol El lloc de Claravalls és conegut des de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou a Claravalls La parròquia de Sant Salvador de Claravalls estigué subjecta a Santa Maria de Guissona, tal com consta en l’acta de consagració de l’esmentada canònica de l’any 1098 A la darreria del segle XIV, en la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de Clares Valls hi contribuí amb 20 sous La primitiva església devia perdurar fins que als segles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina