Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
intercooler
Transports
Radiador que és refredat per l’aire que incideix sobre el cotxe en la seva marxa normal.
Es desenvolupà per evitar el problema de l’aire escalfat en passar pel rodet del compressor del turbo L' intercooler és un bescanviador de calor aire/aire, a diferència del sistema de refrigeració del motor, que és un bescanviador aigua/aire Amb l' intercooler s’aconsegueix refredar l’aire aproximadament el 40%, des de 100ºC–105ºC fins a 60ºC–65ºC El resultat és una notable millora de la potència i del parell motor gràcies a l’augment de la massa d’aire aproximadament del 25% al 30% A més, es redueix el consum i la contaminació
Jaume d’Olesa
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca…
,
esciènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit.
Presenten dues aletes dorsals llargues i toves, una d’anal curta amb dos radis espinosos, i les ventrals, llargues, en posició toràcica La bufeta natatòria sol ésser ben desenvolupada i relacionada amb un parell de músculs que la poden fer vibrar això produeix un so ronc que ha fet que algunes espècies rebessin el nom de roncadors Habitants costaners de fons fangosos i rocallosos, hi ha també espècies pelàgiques a les mars tropicals Tenen una gran importància comercial a les costes de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica a la Mediterrània no són gaire abundants
efemeròpters
Entomologia
Ordre d’insectes arcaics de petites dimensions (1 cm) caracteritzats pel fet de tenir el cap petit, amb l’aparell bucal mastegador atrofiat.
Tenen un parell d’antenes curtes, i el primer anell del tòrax és més desenvolupat que els altres Tenen dos parells d’ales membranoses desiguals, les anteriors més grosses que les posteriors, les quals de vegades són vestigials o nulles L’abdomen és llarg i prim, acabat en tres anells prims Tenen metamorfosi incompleta, i llur nom és degut al breu temps de vida durant l’estat adult, car hi ha algunes espècies que viuen només un dia Habiten prop de les aigües dolces, i les larves són aliment dels peixos Són estesos per tot el món, i algunes espècies són cosmopolites
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
Phil Paterson Smith
Esport general
Dirigent esportiu.
Resident a Barcelona des del 1957, fou un dels principals promotors del criquet i del rugbi a la ciutat durant la dècada de 1990 Fou un dels fundadors del primer club de criquet de Catalunya, el Barcelona Cricket Club 1991 Un parell d’anys abans, el 1989, ja havia fundat el CNPN Rugby – Enginyers del Poblenou, del qual encara és directiu, i ha promogut la seva participació a la Lliga anglesa Fou membre del Comitè Olímpic Britànic a Barcelona Fou investit membre de l’Excellentíssim Orde de l’Imperi Britànic, per la reina Elisabet II 1998
Josep Romaguera Fernández
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Format a la Joventut Atlètica Sabadell, fou campió de Catalunya de 800 m 1953 Passà al Futbol Club Barcelona, i es proclamà campió català 1956, 1957 i estatal 1956 en 400 m tanques En la mateixa prova, aconseguí una medalla de plata 1953 i una de bronze 1957 en els Campionats d’Espanya Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola S’establí un parell de temporades al Brasil per motius laborals i competí a les files del São Paulo FC, amb el qual guanyà els 800 m del Campionat del Brasil 1957
Gabriel Mascaró Febrer
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971
ala
Ala d’ocell (gavina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar.
En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina