Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart …
intercooler
Transports
Radiador que és refredat per l’aire que incideix sobre el cotxe en la seva marxa normal.
Es desenvolupà per evitar el problema de l’aire escalfat en passar pel rodet del compressor del turbo L' intercooler és un bescanviador de calor aire/aire, a diferència del sistema de refrigeració del motor, que és un bescanviador aigua/aire Amb l' intercooler s’aconsegueix refredar l’aire aproximadament el 40%, des de 100ºC–105ºC fins a 60ºC–65ºC El resultat és una notable millora de la potència i del parell motor gràcies a l’augment de la massa d’aire aproximadament del 25% al 30% A més, es redueix el consum i la contaminació
Gabriel Mascaró Febrer
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971
Phil Paterson Smith
Esport general
Dirigent esportiu.
Resident a Barcelona des del 1957, fou un dels principals promotors del criquet i del rugbi a la ciutat durant la dècada de 1990 Fou un dels fundadors del primer club de criquet de Catalunya, el Barcelona Cricket Club 1991 Un parell d’anys abans, el 1989, ja havia fundat el CNPN Rugby – Enginyers del Poblenou, del qual encara és directiu, i ha promogut la seva participació a la Lliga anglesa Fou membre del Comitè Olímpic Britànic a Barcelona Fou investit membre de l’Excellentíssim Orde de l’Imperi Britànic, per la reina Elisabet II 1998
mínim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és menor que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també mínim local , i en el cas particular que existeixen les derivades successives de f x es compleix que en el punt a la primera derivada f ' a és nulla i la segona, f ' a , normalment és positiva En el cas, però, que tant f ' a com f ' a siguin nulles, la condició que f x tingui un mínim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i positiva Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els mínims d’una funció
màxim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
Josep Romaguera Fernández
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Format a la Joventut Atlètica Sabadell, fou campió de Catalunya de 800 m 1953 Passà al Futbol Club Barcelona, i es proclamà campió català 1956, 1957 i estatal 1956 en 400 m tanques En la mateixa prova, aconseguí una medalla de plata 1953 i una de bronze 1957 en els Campionats d’Espanya Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola S’establí un parell de temporades al Brasil per motius laborals i competí a les files del São Paulo FC, amb el qual guanyà els 800 m del Campionat del Brasil 1957
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina