Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
pic de Montareny
Cim
Cim (2 618 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit del Pallars Sobirà (Lladorre) i de Coserans, entre els ports de Mariola i de Tavascan, que domina la capçalera del riu de Tavascan, on hi ha el petit estany de Montareny
.
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o…
Santa Maria de Serrallonga
Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del turó, a ponent…
port d’Envalira
Vista parcial del port d’Envalira
© Fototeca.cat
Collada
Coll (2 409 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, dins Andorra, que separa els vessants de la Valira i de l’Arièja, obert entre el pic Maià (2 640 m), al nord, i el pic Negre d’Envalira (2 816 m), al sud.
Des de temps antic és la via de comunicació més freqüentada entre Andorra i Occitània, i hi passa la carretera general que, des de la Seu d’Urgell, travessa Andorra Al vessant andorrà hi ha, a 2 120 m, el refugi d’Envalira, dalt el port, el refugi de Framiquel o del Port , i al vessant occità, però dins Andorra, el nucli fronterer i turístic del Pas de la Casa 2 081 m alt De traçat molt sinuós, té una llargada de 7 km i un pendent mitjà del 9,2% El 2002 s’obrí al trànsit de turismes el túnel de 2 960 m que uneix el Pas de la Casa Alta Cerdanya i Grau Roig Andorra per sota del port d’Envalira
vall de Remunyé
Vall de la Ribagorça, dins el municipi de Benasc que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al N, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2 874 m).
A mitja vall hi ha l' estany de Remunyé , a 2 700 m alt
L’art romànic a Donasà
Mapa dels castells i les esglésies del Donasà anteriors al 1300 J Salvadó El Donasà és una petita comarca que s’estén al N del Capcir Resta limitat al S pel coll de les Ares, extrem septentrional del terme de Puigbalador, i al N per les gorges de l’Aude a l’E fa de partió el riu Aude, i a ponent les muntanyes dels pics del Roc Blanc i de Tarbesó De S a N era solcat per una via que permetia de comunicar la Cerdanya amb el Rasès, fet que va facilitar que aquesta contrada passés a ésser, per als senyors cerdans, un dels territoris d’expansió natural cap al N D’altra banda, com s’esdevenia al…
Musaranya cua-quadrada
La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques Biologia La…
Sargantana vivípara
Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…
el Besiberri
El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de Besiberri 1987 m…
port de Banyells
Pas
Pas (2545 m alt) del camí d’Ordino a Las Cabanas obert a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el pic de Banyells (2702 m), al nord-oest, i el pic del Salt (2767 m), al sud-est, al límit entre Andorra i el País de Foix.