Mapa dels castells i les esglésies del Donasà anteriors al 1300.
J. Salvadó
El Donasà és una petita comarca que s’estén al N del Capcir. Resta limitat al S pel coll de les Ares, extrem septentrional del terme de Puigbalador, i al N per les gorges de l’Aude; a l’E fa de partió el riu Aude, i a ponent les muntanyes dels pics del Roc Blanc i de Tarbesó. De S a N era solcat per una via que permetia de comunicar la Cerdanya amb el Rasès, fet que va facilitar que aquesta contrada passés a ésser, per als senyors cerdans, un dels territoris d’expansió natural cap al N. D’altra banda, com s’esdevenia al Capcir, en aquestes terres pirinenques els drets de pastura devien aconseguir que les muntanyes fessin més de nexe d’unió que no pas de separació, entre, d’una banda, la Cerdanya i el Conflent, i de l’altra, les terres situades més enllà de Pimorent, de Carlit o del roc de Madres.
Al Donasà hi havia dos castells importants: el de Queragut i, sobretot, el de So. El poble de Queragut, situat a l’extrem meridional de la comarca, fou fortificat amb un castell. Així mateix, hom bastí el castell de So més enllà de Ròsa —el poble més septentrional d’aquesta petita comarca pirinenca-, a l’entrada de les gorges de l’Aude i del País de Salt. És significatiu que en el testament del comte Guillem I de Cerdanya (mort l’any 1095) s’esmenti aquesta fortificació de So al costat de castells tan importants com, per exemple, el de Llo, a la Cerdanya, o els de Sant Esteve de Pomers, Rodès, Eus o Paracolls, al Conflent; cal tenir present que hauríem de cercar l’origen de moltes d’aquestes fortificacions en una data anterior a l’any 1000.
Certament, aquest castell de So fou situat en un lloc estratègic, a l’extrem meridional d’un llarg congost, amb la finalitat de poder vigilar l’entrada nord de la comarca del Donasà. Sembla que era bàsicament format per un edifici de planta trapezial, al qual s’afegí una torre poligonal que tenia la funció de fer d’esperó defensiu i que fou construïda a la banda meridional, la menys protegida pel relleu abrupte que hi ha en aquest lloc. Aquest nucli original, que degué ésser edificat entre el segle XI i el segle XIII, va ser ampliat amb nous recintes i amb noves dependències, segurament, al mateix segle XIII i als segles posteriors.
Abans de continuar endavant, cal cridar l’atenció especialment sobre les característiques de la torre en forma d’esperó d’aquest castell de So. Aquesta mena de torre, que es va difondre entre els segles XII i XIII(*), es pot relacionar amb altres de semblants que hi ha a Castelfisèl (Fenolleda), a Talteüll (Rosselló) o al castell de Pèirapertusa (Perapertusès); en aquest darrer cas ha estat datada amb precisió entre els anys 1240 i 1250, ja en època de domini francès(*). D’acord amb això, tot i que si només ens haguéssim deixat guiat per les característiques de l’aparell potser hauríem pogut datar aquesta construcció de planta poligonal del castell de So en un moment més antic, sembla lògic d’establir la datació d’aquesta torre en forma d’esperó al segle XIII.
Podem cridar l’atenció, també, sobre les excavacions que s’estan fent, d’ençà de l’any 1994, en aquesta fortificació. Els treballs arqueològics permetran de conèixer millor les característiques dels primers edificis i també els objectes que hi havia al seu interior o bé allò que, per exemple, menjava la gent que hi va viure, d’acord amb el que hom ha trobat fins ara, entre el segle XII i el segle XV.
Al pla on fou bastit el poble de Queragut hi ha diverses roques prominents, en una de les quals es construí el castell. Té una planta allargada, bàsicament rectangular. Actualment la fortificació té una longitud d’uns 20 m i una amplada de 8 m. Les parets que s’han conservat tenen una alçada que oscil·la entre els 7 m i els 9 m. Hom hi veu, però, nombroses ampliacions i transformacions fetes segurament poc després d’ésser construït, potser vers el segle XII, o ja al llarg dels segles immediatament posteriors. Tot i l’interès que podia tenir la seva possessió per al control de la comarca —podia vigilar el camí que venia del Capcir-, de fet la funció principal d’aquest castell feudal devia ésser la de vigilar el poble i el territori que en depenia, com s’esdevé amb la majoria dels castells fets en aquests anys de profunda feudalització de la societat.
Com a cloenda, podem recordar que el Donasà fou una comarca de frontera, fet que pesà a l’hora de decidir la situació del castell de So, situat a l’extrem nord de la comarca, i també un indret feudalitzat, i que resta reflectit en la situació del castell de Queragut, que s’alça damunt de les cases del poble. (JBM)