Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
platja

platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció…
música afroamericana
Música
Música creada pels negres d’Amèrica.
Els esclaus negres deportats tenien llurs tradicions sonores i conservaren llur sensibilitat musical Al S dels EUA els negres forjaren un art musical popular, de caràcter religiós jubilee , gòspel que bé que notablement influït, des del punt de vista melòdic, pels càntics baptistes o metodistes, té profundes arrels africanes Al costat d’aquest art musical religiós en crearen un altre de caràcter profà blues , cants de treball, etc Els elements musicals africans més importants que hom troba en la música afroamericana són les escales pentatòniques, l’ús de la síncopa que originà el ragtime i…
auró

Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

Plat de ceràmica exposat al Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
© Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
Museu
Museu inaugurat a València el 1947 a partir de la col·lecció de Manuel González i Martí i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.
La collecció inicial de ceràmiques, de més de 6000 peces, reunia rajoles medievals heràldiques, i pisa i terrissa dels segles XIII al XX, especialment de procedència valenciana Actualment conté una important representació de ceràmica de Manises i de l'Alcora, i de paviments i de rajoles amb escenes de cuina de les grans fàbriques de la ciutat de València dels segles XVIII i XIX, porcellana xinesa i ceràmica contemporània d'artistes com Picasso, Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Alfons Blat, a més d’altres produccions històriques internacionals La collecció inicial ja es…
Crismó de Garòs (Salardú)
Art romànic
Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…
Sant Jaume (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa per sota la…
Sant Llorenç de Gratallops
Art romànic
El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…
eicòrnia

Fulles del jacint d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Petit gènere de plantes aquàtiques, de la família de les pontederiàcies, de procedència sud-americana amb tiges de nusos radicants i fulles ovals o cordiformes, flotants o emergents.
L’espècie més important és Ecrassipes , de flors violades
xalió
Mineralogia i petrografia
Roca de procedència nummulítica, composta de carbonat de calci i argila, fàcilment triturable per l’acció de la calor o de la humitat, dita també marga de Banyoles
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina