Resultats de la cerca

Hom sap que comandà la flota samiòtica que derrotà els atenesos 441-440 aC Resten uns quants fragments de la seva obra en prosa Sobre la natura o sobre l’ens , conservats per Simplici També el tractat pseudoaristotèlic Sobre Melissos, Xenòfanes i Gòrgies en dóna moltes notícies, i permet de suposar que representà la transcripció ontològica més sistemàtica i coherent del pensament de Parmènides

Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina

Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular

La seva prosa s’insereix en el realisme social amb un estil molt acurat i un cert barroquisme en la sintaxi Entre les seves obres destaquen La zanja 1961, Un cielo difícilmente azul 1961, El capirote 1966, Guarnición de silla 1970, Con flores a María 1981 i Otoño indio 1983 Cada cop més al marge del món literari, la seva obra posterior té poc interès

Llicenciada 1972 en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És autora de Marià Aguiló 1984 i La trajectòria intellectual de Maria Antònia Salvà 1991 Ha tingut cura de les obres Obra poètica de Ramon Picó i Campamar 1983, Discursos i parlaments de Ramon Picó i Campamar 1985, Obra en prosa de Marià Aguiló 1988 i La Jove Catalunya antologia 1992 Fou coordinadora de la revista Randa

Llicenciat en ciències polítiques, és autor d’estudis etnogràfics i socials Ha publicat les obres Un diari 1978, Viatge africà 1979 i Paratges del País Valencià 1980 Posteriorment, aparegueren diversos reculls de narracions — Contalles 1983, El que ens conten les muntanyes 1991 i Contalles del món 1995— i les obres de prosa de viatges Castelló 1984, Morella 1996 i Benicàssim 1997, entre d’altres

Recull les narracions de Vida d’infant 1921, algunes de Les llunyanies suggestives 1918 i un conte inèdit El recull fou reelaborat i publicat amb quatre contes nous l’any 1947 Les narracions plantegen diferents situacions en les quals uns protagonistes infantils revelen la seva percepció del món i de la realitat dels adults Al llarg de les setze narracions que conformen el volum, els infants que les protagonitzen creen amb les seves accions i els seus pensaments un mosaic que vol dibuixar la psicologia infantil La vida dels infants es relaciona amb la dels adults, ja sigui per contrast o bé…

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament