Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
agitador
Tecnologia
Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.
Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de…
Jaume Bofill i Ferro
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Crític literari, poeta i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a Revista de Poesia , La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, Ariel Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més…
,
medalla
medalla modelada per Eusebi Arnau per a les Festes de la Mercè (1902)
© Fototeca.cat
Art
Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, preferentment d’or, bronze o argent, treballada en relleu i destinada a recordar i a commemorar una persona o un fet determinat, i també a ésser premi per a esportistes i com a dignificació o condecoració a algú determinat.
Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…
Gaspar Ibáñez de Segovia Peralta y Mendoza
Historiografia catalana
Historiador castellà, marquès d’Agrópoli i de Mondéjar.
El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins…
Butllari de Catalunya
Diplomàtica i altres branques
Religió
Història
Recull de les butlles pontifícies de Catalunya emeses entre el 1198 i el 1417, a més de les atorgades pel concili de Constança (1414-18).
Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…
art polonès
art polonès Retaule major de la Kósciól Mariacki, obra de Veit Stoss
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Polònia.
Té fortes influències de l’art occidental i de l’art bizantí rus Bé que hom construí alguna església preromànica, com la dels sants Fèlix i Adaucte a Cracòvia 966, les primeres manifestacions importants de l’art polonès daten d’època romànica És en aquest moment que els monjos cistercencs d’origen francès fundaren nombrosos monestirs, que tingueren una gran influència, mentre s’estenia també la de les construccions fetes pels ordes militars alemanys de les construccions romàniques cal esmentar l’església de Kościół Mariacki a Cracòvia El primer edifici purament gòtic és la catedral de…
poesia
Literatura
Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les paraules i,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina