Resultats de la cerca
Es mostren 18623 resultats
carinar
Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.
escata
Qualsevol de les plaques d’una superfície quan s’exfolia.
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de la…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas…
multiaccés
Electrònica i informàtica
Fenomen o circumstància que es dóna quan dos o més usuaris fan servir concurrentment un ordinador o sistema informàtic, especialment quan el procés és conversacional.
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…
arc de sant Martí

Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina