Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
Michel Camdessus
Economia
Economista francès.
Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica Europea Fou el…
Joan Cadevall i Diars
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf.
Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts…
Jura
Antic territori del cantó suís de Berna que des del 1977 forma un cantó propi.
La capital és Delémont 11 800 h 1994 Altres ciutats principals són Moutier i Saint-Imier L’origen d’aquesta comunitat catòlics de parla francesa es deu als repartiments feudals iniciats a l’època de Carlemany Cap als voltants de l’any 1000, el rei de Borgonya, Rodolf III, cedí aquestes terres al bisbe-príncep de Basilea Els jurassians intentaren de decantar-se cap a les lligues suïsses, però finalment signaren tractats de protecció militar amb els reis de França 1735-80 Amb l’adveniment de la Revolució Francesa els jurassians volgueren abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos i fins i tot…
Gregorio Marañón y Posadillo
Historiografia catalana
Metge, historiador, assagista i polític.
Estudià medicina a Madrid, on fou metge personal d’Alfons XIII, catedràtic d’endocrinologia 1931 i reputat especialista i investigador Prestigiós liberal, fou impulsor i dirigent de l’Agrupación al Servicio de la República 1931, per la qual fou diputat a les corts constituents de la Segona República Fou collaborador habitual del diari El Sol Durant el període republicà inicialment adoptà una posició favorable a l’Estatut de Catalunya, i el 1933 fou designat pel govern per a integrar el patronat que havia de regir el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona…
Joan de Garlàndia
Música
Teòric de la música francès actiu vers el 1240.
Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per les…
Dragon Rapide
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern, Ian Gibson assessor històric FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Félix Murcia MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Bernardo Menz INTERPRETACIÓ Juan Diego general Franco, Victòria Peña Carmen Polo, Manuel de Blas general Mola, Pedro Díez del Corral tinent coronel Salgado Araujo, Francesc Casares tinent coronel Martínez Fuset, Santiago Ramos Luis Bolín, José Luis Pellicena Calvo Sotelo, Miguel Molina Paco ESTRENA Madrid, 10071986,…
cinema egipci
Cinematografia
Cinema realitzat a Egipte.
En foren capdavanters els germans libanesos Ibrahim i Badr Lāmā, amb Qublah fī-l-ṣahrā ' ‘Un petó al desert’, 1926 El 1931 fou realitzat el primer film parlat, Awlādal-dawāt ‘Fills de papà’, del productor, actor i director Yūsuf Wahbī El 1934 Tawfik Miṣrāhī fundà els primers estudis, que funcionaren regularment, i el 1936 hom filmà Widād ‘Desig’, de Fritz Kramp, que revelà la cantant Umm Kulṯūm Posteriorment, la producció cinematogràfica augmentà, però la qualitat no millorà El triomf de la revolució del 1952 feu que la línia social iniciada per Kamāl Salīm amb Al-'Aīmah ‘La voluntat’, 1949 i…
Josep Cuatrecasas i Arumí
Botànica
Botànic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932 publicà Plantae…
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Portada de la Compilació del dret civil especial de Catalunya
© Fototeca.cat
Dret català
Text legal ordenador del dret civil català, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’Estat espanyol de 21 de juliol de 1960.
Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix al Codi Civil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina