Resultats de la cerca

Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds Anglaterra, fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera 1915 Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 collaborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim Fou ministre sense cartera 1957-65 i president del Consejo de Economía…

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1993-2005 procedent de l’Alzira i formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1996-2000, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, una Copa EHF 2003, sis Lligues 1996-2000, 2005, cinc Copes del Rei 1994, 1997, 1998, 2000, 2003, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, quatre Supercopes d’Espanya i cinc d’Europa, entre altres títols Fou internacional amb les selec-cions de l’URSS, amb què es proclamà subcampió del món 1990, i Ucraïna Obtingué la nacionalitat espanyola el 1997 i guanyà la medalla…

El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal  l’Agrupació Escolar Tradicionalista El 1909 era membre d'Acció Social Popular  Milità a la Lliga…

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

La Falange y Cataluña , Saragossa, c 1936 Coll R Surroca / GS Falange Española de las JONS FE-JONS fou una organització marginal arreu de l’Estat i també a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears Tot i això, factors tals com ser la versió espanyola dels feixismes italià i alemany —com la percebien l’esquerra o el centredreta que governava els anys 1933-36—, tenir com a líder un fill de l’exdictador, i, alhora, portar a terme un activisme de carrer, en un estira-i-arronsa de provocacions mútues amb les esquerres, proporcionaren al Movimiento un ressò superior al que corresponia a la…

La legislació sobre cases obreres s’inicià a França 1850 i a Anglaterra 1855, seguides més tard pels EUA 1867, Bèlgica 1873 i Suïssa 1875 La legislació espanyola sobre cases barates, iniciada amb la llei del 1911 i complementada per les del 1921 i del 1924, preveia la intervenció estatal mitjançant desgravacions fiscals i ajudes econòmiques a la construcció Aquesta política fou vigent fins a la Segona República, durant la qual fou modificada l’orientació de la política de l’habitatge A Barcelona, els barris de cases barates d’Eduard Aunós, a Montjuïc, de Milans del Bosch el Bon Pastor i del…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…

Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre, sovint…

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País Valencià…

En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…