Resultats de la cerca

El 1229 hi tingué lloc la primera batalla de les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó contra els musulmans mallorquins després del desembarcament a Santa Ponça

Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Traduí la Bíblia a l’àrab És autor de tres tractats polèmics contra els caraïtes, d’obres filosòfiques d’una gran influència en el judaisme medieval Llibre de les creences i de les conviccions i un comentari al Llibre de la Creació i d’estudis talmúdics i gramaticals

Succeí el seu besnebot, mort durant una insurrecció Aquesta continuà, afavorida per Ferran IV de Castella, mentre Jaume II de Catalunya-Aragó restava al costat del soldà Poc després hagué de pacificar una revolta impulsada pel seu fill Mantingué bones relacions amb Jaume II, a través del català Bernat Seguí El succeí el seu fill Abū-l-Ḥasan

Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto

El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma

Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot,  Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez