Resultats de la cerca

La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excellència de la independència de Catalunya, l’estelada

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona

Fou fundada el 1896 per Simon Hollósy a la ciutat transsilvana de Nagybánya A partir del 1902 esdevingué escola lliure, per la qual passaren pràcticament tots els joves pintors hongaresos Les figures més destacades de l’escola foren, al costat de Hollósy, els seus companys fundadors István Réti, Károly Ferenczy , János Thorma i Béla Iványi-Grünwald L’estil de Nagybánya, tributari del plein air , influí decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa al començament del s XX

A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte

Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827

Fou creat l’any 2004, per a honorar la memòria del doctor Ramon Margalef 1919-2004 Relació de guardonats 2005 Paul Dayton 2006 John Lawton 2007 Harold AMooney 200 8 Daniel Pauly 2009 Paul R Ehrlich 2010 Simon A Levin 2011 Juan Carlos Castilla 2012 Daniel Simberloff 2013 Sallie W Chisholm 2014 G David Tilman 2015 Robert Eric Ricklefs 2016 Josep Peñuelas i Reixach 2017 Susana Díaz Pacheco 2018 Steven Carpenter 2019 Carlos M Duarte 2020 Jordi Bascompte 2021 Sandra Laborel

A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica